La dislèxia és el trastorn de l'aprenentatge més freqüent entre la població infantil.
En el DSM-IV la dislèxia ve emmarcada dins dels trastorns de l'aprenentatge amb el nom de trastorn de la lectura; els criteris que la defineixen es refereixen en la taula següent:
Trastorn de la lectura (DSM-IV). A. El nivell de lectura, mesurat individualment per tests estandarditzats de capacitat lectora o comprensió, està substancialment per sota de l'esperat en relació amb l'edat cronològica, a la intel·ligència mesurada i a l'educació apropiada per a l'edat. B. El problema del criteri A interfereix significativament amb el rendiment acadèmic o les activitats diàries que requereixin habilitats lectores. C. Si existeix un dèficit sensorial, les dificultats per a la lectura són superiors a les quals habitualment van associades amb aquest dèficit.
En el CIE10, de forma similar al DSM-IV, s'estableixen com a pautes per al diagnòstic que el rendiment en la lectura ha de ser significativament inferior al nivell esperat d'acord amb l'edat, la intel·ligència general i el nivell escolar. Segons aquest sistema de classificació, la millor manera per avaluar la capacitat lectora és l'aplicació, de forma individual, de tests estandarditzats de lectura. A més, s'assenyala que en les fases primerenques de l'aprenentatge de l'escriptura alfabètica poden presentar-se dificultats per recitar l'alfabet, per realitzar rimes simples, per denominar correctament les lletres i per analitzar o categoritzar els sons, malgrat una agudesa auditiva normal. Més tard, poden presentar-se errors en la lectura oral, com per exemple:– Omissions, substitucions, distorsions o addicions de paraules o parts de paraules. – Lentitud. – Falses arrencades, llargues vacil·lacions o pèrdues del lloc del text en el qual s'estava llegint. – Inversions de paraules en frases o de lletres dins de paraules.També poden presentar-se dèficit de la comprensió de la lectura, com les següents: – Incapacitat de recordar el llegit. – Incapacitat d'extreure conclusions o inferències del material llegit. – Recórrer a els coneixements generals, més que a la informació obtinguda d'una lectura concreta, per contestar a preguntes sobre ella.
Clicant el títol de l'entrada trobareu un conjunt de consells que cal tenir en compte a l'aula amb un alumne diagnosticat de dislèxia
"Lectura eficaç": Conjunt d'activitats on hi podem treballar la memòria seqüencial a través de números, lletres (Ordre) i frases (Recorda). També hi ha activitats de memòria visual, exercicis visuals, atenció, dites catalanes, etc.
Informació útil per comprendre i afrontar la dislèxia, que ofereix la DITT (dislèxia internacional- eines i tecnologies); una organització per promoure els interessos dels nens amb dificultats d'aprenentatge.
Els nens dels pares dels quals estableixen límits ferms, creixen amb més autoestima i confiança. En aquest enllaç s'explica com posar límits i com afavorir l'autocontrol dels fills.
En aquest enllaç hi podeu trobar exercicis de relaxació molt bàsics que poden servir per moments puntuals a l'aula.
També hi trobareu instruccions per practicar una relaxació més profunda basada en la imaginació i més adequada per a nens més grans i acostumats a aquestes pràctiques.
Com podem detectar l'anorèxia? Què es pot fer des de l'escola?
L'educació en valors, afavorint el sentit crític i la cerca de models socials alternatius no basats en l'èxit i l'esveltesa haurien de ser tòpics que caldria treballar amb l'alumnat.
La intervenció es dirigiria en primer lloc a normalitzar els àpats i a assegurar la restauració de l'estat nutricional. En segon lloc, a normalitzar i a reduir a nivells adequats l'activitat física com també a disminuir l'ansietat davant del cos, el pes i els aliments. Se li ha de donar informació correcta sobre nutrició, fisiologia digestiva, necessitats de l'organisme... També és important normalitzar les relacions socials alterades i promoure activitats gratificants que no comprometin l'evolució del trastorn.
L'educador, pot ajudar també a corregir les distorsions en relació amb la seva forma de valorar-se, cosa que afavorirà un augment de l'autoestima.
Finalment, el rol educatiu que ha de mantenir l'adult hauria de ser ferm (la conducta alimentaria no és negociable), però alhora amable (empàtic i positiu).
En aquesta pàgina, hi podreu trobar la guia per a educadors en la prevenció de l'anorèxia.
I si voleu saber en què consisteix el tractament psicològic cliqueu el següent enllaç:
L'ecologia emocional es defineix com l'art de gestionar les nostres emocions de tal manera que ens facin millorar les relacions interpersonals i el nostre creixement personal . En aquest enllaç s'hi poden trobar conceptes bàsics que exemplifiquen què ens fa bé i què no...
El TOC és un trastorn d’ansietat que inclou obsessions i compulsions que causen discapacitat i malestar i que interfereixen en el desenvolupament, adaptació i funcionament diari dels infants. Sovint afecta a les relacions familiars i al rendiment escolar.
Pàgina de l'entitat "Servei de suport del dol de ponent", hi podem trobar les característiques del procés d'elaboració del dol i pautes que poden ajudar.
"...quan en el camí de la vida no pugui avançar, no em donguis consells, dona'm la teva mà i deixa'm plorar"
Video on s'exposa com avaluar i quines proves són més adequats per valorar les capacitats cognitives generals i les funcions cognitivo-conductuals específiques del nen amb trastorns de l'espectre autista.