viernes, 9 de diciembre de 2016

La rigidesa en nens dins del TEA

La rigidesa és un aspecte que es pot definir com la dificultat per canviar el propi punt de vista per un altre que ve dictat des de l’exterior.

La rigidesa- flexibilitat és un tret que ens defineix a totes les persones i que evoluciona en una mateixa persona al llarg del temps i també depèn de molts factors externs com: ansietat, context social, moment del dia, estat físic (cansament, malaltia), èpoques menys estructurades com poden ser vacances, casa dels avis, caps de setmana, etc).

En els nens/es dins l’espectre de l’autisme, la rigidesa (cognitiva i conductual) acostuma a ser un dels trets que interfereix més en la vida quotidiana, tant en l’entorn familiar con en l’entorn escolar).

Per què en els nens/es dins l’espectre autista la rigidesa acostuma a ser més marcada? Els nens/es dins l’espectre de l’autisme tenen dificultats per canviar el focus d’atenció degut a que sovint tenen interessos més restringits (no els interessa el que tu els puguis oferir fora del que ells estan fent) i a la vegada tenen dificultats per posar-se en el lloc d’altres persones (empatia) i per anticipar les conseqüències de les seves conductes. Així, és més difícil que faci la següent reflexió (“ho faig perquè ho diu la mestra/el papa i els he de fer cas” o “ hofaig perquè si no es posaran tristos amb mi”

Pautes de treballar la rigidesa:

  • Anticipació de les situacions conflictives: per exemple, no voler anar a comprar al supermercat, ell es tira a terra i no escolta i no serveix cap tècnica. Abans d’anar al supermercat, aanticipar amb imatges que primer anem a comprar idesprés anirem al parc. O sabem que sempre que va a jugar a casa del cosí se’n vol emportar alguna joguina: abans d’anar li anticipem que no es pot emportar cap joguina.

  • Canvi de focus d’atenció: a vegades, no els funciona el que tu els ofereixis activitats alternatives de manera directa perquè estan irritats. Pot funcionar, per exemple a l’escola, crear un ambient motivador amb activitats que sabem que a ell li agraden i fàcilment s’enganxarà. A casa, es pot fer amb els germans o, si no , l’adult es pot posar a fer alguna cosa que li resulti atractiva a ell i, si es creu convenient, se’l pot anar convidant a que hi participi (vols jugar tu ara?). Una estratègia que té a veure amb el canvi de focus d’atenció és l’entrada d’una tercera persona aliena fins llavors al conflicte que pren la iniciativa de la situació (per exemple, el pare que arriba de treballar i li proposa una alternativa).

  • Oferir alternatives: sovint, és l’adult qui s’ha de flexibilitzar davant la rigidesa del nen/a. Així, se li pot oferir un parell d’alternatives que potser ell no tria però nosaltres triarem per ell: “Veig que no vols recollir ara. Pots triar recollir ara o recollir abans d’anar al pati”. D’aquesta manera sent l’adult que li ofereix el que pot fer però pot postposar-ho sabent que després si ho farà perquè li agrada molt anar al pati.

  • Introduir reforçadors: quan hagis acabat la feina podràs jugar. Si no fas la feina, no podràs jugar a l’ordinador.

  • Posar paraules al que ell no sap expressar: davant moments de crisi no cal preguntar-li què li passa ja que difícilment ens ho podrà explicar. Els ajuda posar paraules al que està passant “Veig que estàs enfadat perquè no vols fer la feina”.

  • Parlar amb un to de veu ferm però sense cridar, utilitzant el llenguatge el més senzill possible. Tenir present que el fet d’enfadar-nos amb ell, no millorarà la situació. Un cop es decideixi l’actuació a seguir (ajudant-lo físicament, introduint un reforçador,...) no insistir sobre la situació que s’ha donat i sobre el compotament que ha tingut el nen (“ja està bé, sempre que venim aquí fas el mateix”) sinó ferorçar immediatament el comportament quan aquest comenci a ser acceptable (“ que content/a estic que estàs molt tranquil”).

  • Marcar estructura: “ara toca marxar, després dinarem i després jugaràs a l’ordinador”.

  • Temps fora: en el cas que la conducta es descontroli molt i no funcioni cap de les tècniques descrites, cal ajudar-lo a que es tranquil.litzi ja que sovint, entren en una roda de la que ells sols els resulta difícil sortir (pot ser que al final ni recordin ni perquè estan enfadats). Pot resultar útil la tècnica de “temps fora” tant a l’escola com a casa i es valorarà en cada cas si l’adult pot marxar o bé s’ha de quedar amb ell per evitar que marxi o que es faci mal.

  • Diferenciar rigidesa de no comprensió de la situació: hi ha situacions que els nens no accepten i s’enfaden perquè no entenen (per exemple, no entenen per què de cop i volta ja no pot jugar més (no se li ha anticipat que s’estava acabant el temps), no entén per què l’han castigat al pati perquè ha pegat u nnen si el que volia era que li donés la pilota, … Per això, és important, un cop han passat les situacions i s’ha actuat de la millor manera que s’ha sabut, reflexionar sobre les causes que han portat al nen a comportar-se d’aquella manera i sobre l’actuació de l’adult.


Font:
Marta Salgado
Noemí Balmaña
CSMIJ Hospital Universal Mutua de Terrassa.



lunes, 1 de febrero de 2016

Dictar direccions

El bloc "Caminanado a mi lado" ens ofereix una activitat de dictar direccions per aconseguir un dibuix.  Em sembla que pot ser motivadora.



domingo, 19 de julio de 2015

Amor de pares. Sempre t'estimaré

https://www.youtube.com/watch?v=Nd93XtAVjLk



Llibre on es representa l'amor incondicional dels pares cap els fills. Un amor que no és moneda de canvi, que no el fa perillar res, un amor pel que no s'ha de fer mèrits.
Molt bo per cuidar l'autoestima dels fills.

Estic grassonet

Llibre que pot ajudar a l'autoestima passant per l'acceptació personal.







ESTIC GRASSONET, I QUE?

CANALS, ANNA


2000

30

RÚSTICA

miércoles, 25 de marzo de 2015

Com encarar el tema d'un accident amb moltes víctimes mortals amb els nens



https://www.youtube.com/watch?v=bcXb3tFiFc4#action=share


jueves, 16 de octubre de 2014

Disgrafia

Orientación Andújar, ens ofereix indicadors de la disgrafia i orientacions i recursos per a treballar amb nens que tenen aquesta dificultat.

domingo, 19 de enero de 2014

El síndrome d'Asperger

L'associació Asperger d'Aragó publica una guia del trastorn.



martes, 14 de enero de 2014

Habilitats socials per a respondre davant la burla

Material per ajudar als alumnes  a respondre davant de situacions en que els companys els tracten malament



sábado, 14 de diciembre de 2013

Resolució de conflictes. Bullying



La generalitat valenciana ha publicat uns materials que poden ser útils per treballar els problemes de convivència entre els companys i els problemes d'assetjament entre ells.
També hi ha material de prevenció a través de l¡'educació emocional.

Penjo l'enllaç del document concret que parla de com actuar davant del bullying.

Per accedir a la pàgina web on hi ha altres materials podeu seguir el següent enllaç:

http://www.cece.gva.es/orientados/index_flash.html



domingo, 24 de noviembre de 2013

Capítol de Caillou sobre com entrendre a un company amb autisme

Aquest capítol de dibuixos de Caillou explica cóm entendre i acostar-se a un nen que comença nou a l'escola i està dins de l'aspectre autista. 

lunes, 28 de octubre de 2013

Contes d'educació emocional. Les emocions

Conte on es treballen les emocions bàsiques de por, alegria i tristesa. 



viernes, 2 de agosto de 2013

Com actuar davant la por a la foscor

L’hora d’anar a dormir

Dormir implica passar de l’estat de vigília o alerta al de repòs. Per disminuir el grau d’activació traiem estímuls com la llum. Davant la por a la foscor que manifesten molts nens, podem reduir progressivament la intensitat lumínica a través dels coneguts llums pilot o a través del grau d’obertura de la porta. Aquestes ajudes convé retirar-les sense pressa però sense pausa.

És important acostumar al nen a seguir la mateixa pauta abans d’anar a dormir. Els rituals proporcionen un hàbit de son saludable i li donaran seguretat.

Es pot fer companyia a l’habitació durant uns 5 minuts però intentant que no es vagi allargant més per cedir a les demandes del nen. També s’ha de procurar no estimular-lo; si s’explica un conte, no fer-ho d’una manera molt expressiva o teatralitzada. Es tracta més aviat de parlar amb tons monòtons perquè s’avorreixi.

En el moment de la separació mantenir una actitud ferma. Per exemple, si plora, se l’acaricia però no se l’agafa a coll. Una bona alternativa és fer la transició de manera gradual començant pel cap de setmana que hi ha més temps i paciència. Per exemple:
Dissabte: asseure’s al costat del llit i acariciar-lo.
Diumenge: asseure’s al costat del llit sense acariciar-lo.
Dilluns: asseure’s a un metre del llit tranquil·litzant-lo molt fluixet.
Dimarts: asseure’s al costat de la porta.
Dimecres: asseure’s al passadís.


Jocs per anar superant la por

Una tècnica per superar la por a la foscor és practicar diàriament durant mitja hora, jocs en la foscor de dificultat creixent reforçant i premiant el nen per l’esforç i superació.
A continuació exposem un seguit de jocs a practicar i el procediment per posar-los a la pràctica.

1.       La gallina cega: amb la llum encesa, un dels pares es tapa els ulls i busca el nen fins que el troba. Després s’intercanvien els papers. La primera vegada la mare o pare es deixen agafar de seguida. Després s’augmenta progressivament el temps que triga el nen en capturar-lo. Se'l felicita cada vegada que ho aconsegueix.

2.       Ombres xineses: sobre la paret del dormitori es projecten siluetes d’animals fent servir una llanterna o llum. S’ensenya al nen a reproduir les ombres i se'l felicita quan ho fa bé. Se li proposa també que assagi les seves pròpies ombres.

3.       La bella dorment: el nen sol a l’habitació amb el llum encès. Un dels pares avisa des de fora dient “ja vinc”. Llavors el nen simula el procés d’anar a dormir; apaga el llum i s’estira sobre el llit. L’adult entra a les fosques i li fa un petó. El nen fa veure que es desperta i obre el llum. Es pot anar allargant el període d’estar a les fosques a l’habitació.

4.       Sorpreses a la foscor: els pares posen un petit regalet dins l’habitació i li diuen on és; per exemple que és a sobre el llit. Ell ha d’entrar sense encendre el llum,  agafar-lo i obrir-lo fora de l’habitació. Es fa vàries vegades i indica sempre on està col·locat, posant-lo cada vegada en un lloc menys accessible.

5.       L’amagada: un dels pares s’amaga al dormitori del fill amb llum apagada. El nen entra i el busca en la foscor. A continuació s’inverteixen els rols. Al principi es deixa atrapar de seguida, inclús se l’ajuda facilitant pistes vocals (“estic aquí...”). De la mateixa manera, troba immediatament el nen en les primeres ocasions i posteriorment triga més en trobar-lo.


Bibliografia: Francisco Xavier Méndez. Miedos y temores en la infància. Ayudar a los ninos a superarlos. Editorial Pirámide.

domingo, 14 de julio de 2013

Punts

Activitat de reproduir un dibuix de punts igual al model.



martes, 11 de junio de 2013

Educant a nens amb Síndrome d'Asperger

Completa guia educativa per als pares de nens amb síndrome d'Asperger. Consells de com reaccionar davant dels problemes i de com treballar les principals dificultats amb que es poden trobar.



viernes, 7 de junio de 2013

Contes de valors

El bloc "La caseta, un lloc especial" ha publicat un seguit de contes molt interessants per treballar valors com la diversitat, el valor de la vida, el positivisme, etc.



Gràcies als professionals de "Espurna" per compartir aquests materials.   
http://www.espurna.cat/

jueves, 6 de junio de 2013

TDAH i comorbitat

En un 40-80% dels trastorns de dèficit d'atenció amb hiperactivitat, estan associats a altres trastorns.



sábado, 1 de junio de 2013

Contes per potenciar l'autoestima

Contes per enfortir l'autoestima i els drets dels nens i nenes dirigit a edats entre els 6 i 12 anys.