sábado, 31 de diciembre de 2011

Troba les diferències


Activitat que consisteix en trobar les diferències entre dues imatges aparentment iguals. És bona per a treballar l'atenció i la memòria visual. Nivell: cicle inicial

jueves, 22 de diciembre de 2011

Guia del desenvolupament infantil


Guia d'atenció primerenca per a pares i educadors que ens ofereix informació sobre el desenvolupament dels nens de 3 a 6 anys. Hi podem trobar signes d'alarma i pautes de com estimular el desenvolupament motor, cognitiu, social, personal (hàbits d'autonomia) i de comunicació i llenguatge.

miércoles, 14 de diciembre de 2011

Estudio primaria i tengo TGD


Conte d'un nen de primària que explica als seus companys les seves característiques pròpies del Trastorn Generalitzat de Desenvolupament (TGD)

lunes, 12 de diciembre de 2011

martes, 22 de noviembre de 2011

Contes per treballar les emocions


Diferents contes per treballar l'educació emocional. Es poden treballar aspectes com: sentir-se sol, estar trist, tenir por, estar enfadat, demanar ajuda...

domingo, 20 de noviembre de 2011

Hiperactivitat


Web sobre el trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) on es mostra informació i materials interessants. Hi podem trobar diferents contes per descarregar en PDF que poden ser útils per ajudar als nens a desenvolupar estratègies de comportament davant situacions quotidianes.


martes, 8 de noviembre de 2011

domingo, 6 de noviembre de 2011

Quin element sobra?



De tres elements trobar el que és més diferent

Segueix la seqüència



Activitat que consisteix en trobar l'element que falta en cada seqüència

miércoles, 26 de octubre de 2011

Dibuixar amb punts



Activitat que consisteix en reproduir un dibuix seguint el model segons on estan colocats de punts.

Nivell: Educació primària.

martes, 18 de octubre de 2011

Emocions en nens i nenes amb autisme



Programa de Manuel Ojea Rúa per a desenvolupar la comprensió social.

jueves, 15 de septiembre de 2011

Activitat de memòria visual



Joc de memòria visual que consisteix en recordar un determinat número d'elements i identificar-los després

domingo, 31 de julio de 2011

Trastorn negativista desafiant



Criteris diagnòstics i programa conductual i cognitiu pel tractament del trastorn negativista desafiant

miércoles, 29 de junio de 2011

Síndrome d'Asperger



L'objectiu d'aquesta guia és oferir una visió teòrica i pràctica de la Síndrome d'Asperger. Comença amb una descripció històrica del quadre, per després donar pas a la definició de les característiques diagnòstiques acceptades per la comunitat científica internacional i a la descripció de les principals teories neuropsicològiques a partir de les quals s'intenta explicar aquesta síndrome. Posteriorment s'aborden les principals dificultats que solen aparèixer en tres etapes crítiques del cicle vital: infància, adolescència i edat adulta.

Buscar les diferències

jueves, 16 de junio de 2011

Educar per la vida i per la mort



En el bloc "Educació emocional, una filosofia de vida" trobem una entrada que, a part de mostrar-nos consells sabis, ofereix bibliografia per tractar el tema de la mort.

martes, 14 de junio de 2011

Consum d'alcohol




  • Predisposició a l'alcoholisme: teoria de la resposta a baix nivell, començar a beure abans dels 15 anys...

  • Què s'enten per excés de consum.

  • Vídeo explicatiu de com efecte al cervell de les persones joves.

  • Vídeo on es mostra els efectes de l'alcohol en tot el cos.

domingo, 12 de junio de 2011

Multidecàleg del tracte amb l'adolescent "rabiós"






  1. Comptaràs fins a 10 o fins al número que calgui.



  2. Deixaràs passar el primer estirabot com si no l'haguessis sentit.



  3. Donaràs una oportunitat a la seva música abans de dir el que en penses.



  4. Escoltaràs, escoltaràs i escoltaràs.



  5. Et prendràs les coses amb sentit de l'humor.



  6. Evitaràs dir-li el que tu feies a la seva edat, si no és que t'ho pregunta.



  7. Evitaràs discussions absurdes, però no defugiràs el conflicte necessari.



  8. No deixaràs passar les transgressions de normes fonamentals.



  9. No et posaràs nerviós quan sistemàticament opini el contrari que tu.



  10. No faràs analisis que no t'ha demanat.



  11. No voldràs arreglar-ho tot com si els problemes fossin avaries.



  12. Preguntaràs sense interrogar.



  13. Recordaràs a l'adolescent les seves qualitats i talents.



  14. Recordaràs com et senties tu quan eres adolescent.



  15. Recordaràs que l'adolescent és un mutant sobrehormonat.



  16. Recordaràs que l'adolescent no vol assemblar-se a tu... si més no, ara.



  17. Recordaràs que no ets el "col.lega" del teu fill adolescent.



  18. Recordaràs que tu ets més gran i, en principi, més madur, que l'adolescent.



  19. Seràs clar i precís quan donis instruccions.



  20. Seràs coherent en les teves accions.



  21. Seràs inflexible amb el compliment dels càstigs.



  22. T'interessaràs per les seves coses... però no cal que les facis.



Font: Juanjo Fernandez




jueves, 9 de junio de 2011

Les pors a la infància



Resum que ens ofereix la Cristina Llagostera, psicòloga que va venir al col.legi Escorial de Vic a parlar-nos sobre el tema de les pors infantils.

miércoles, 8 de junio de 2011

Conducta en el nen amb TDAH



Estratègies per afrontar-nos a un grup on hi ha algun nen amb dificultats de conducta relacionades amb TDAH o amb altres dificultats.




Dra. Isabel Orjales Villar (UNED)

martes, 7 de junio de 2011

Trastorns generalitzats del desenvolupament, una aproximació des de la pràctica



Guia publicada per la Junta d'Andalusia sobre el Trastorn d'Asperger i la pràctica educativa.

miércoles, 25 de mayo de 2011

Trastorns de conducta



En el bloc "la carpeta de Olga" trobem un resum de pautes bàsiques per treballar els problemes de conducta a l'aula.

lunes, 2 de mayo de 2011

Paraules al vent



Documental sobre la dislèxia

viernes, 29 de abril de 2011

Barreras de cristal

Vídeo per ajudar a sensibilitzar a la comunitat educativa sobre el síndrome d'Asperger a l'adolescència






Barreras de cristal (DivX) por ASPERGA

miércoles, 27 de abril de 2011

Què ens demanaria un nen autista?



Molt interessant aquesta entrada que ens ofereix el bloc "Discapacidad y salud" que mostra què s'ha de tenir en compte quan vivim amb un nen autista.

Efectes a llarg plaç del consum de cannabis


Documental de la BBC sobre les últimes investigacions científiques sobre els efectes del cannabis en la ment humana.

lunes, 18 de abril de 2011

La dislèxia


Al bloc "la carpeta de Olga" trobem informació interessant que ofereix l'associació catalana de la dislèxia.

miércoles, 13 de abril de 2011

SENTIR I PENSAR. Solució de conflictes



El conflicte és un component més de la vida real, que desenvolupa un paper important en l'educació. Una solució de conflictes positiva resol els problemes amb un benefici per a cadascuna de les parts implicades i té en compte les necessitats de les dues parts.

En aquest programa hi podem trobar un punt de partida on s'expliquen les dinàmiques que es treballaran, fitxes imprimibles i un conte:


Punt de partida:


Fitxes imprimibles:


Conte:








domingo, 10 de abril de 2011

SENTIR I PENSAR. Habilitats socials a educació infantil


Les habilitats socials són un seguit de conductes i gestos adequats que permeten que la persona es relacioni positivament amb els altres. Inclou aprenentatges com ara saludar, presentar-se, agrair, demanar permís o inicialr una conversa. En aquest programa hi podem trobar un punt de partida on s'expliquen les dinàmiques que es treballaran, un conte i fitxes imprimibles.


Ho trobarem clicant al títol, al bloc de psicopedagogia de l'escorial.

viernes, 8 de abril de 2011

Trastorn específic del llenguatge (TEL)



Presentació sobre el Trastorn específic del llenguatge. Com afecta a l'escola i com es poden avaluar i treballar les dificultats relacionades amb la lectoescriptura.

miércoles, 6 de abril de 2011

Orientacions per millorar l'atenció




Els nens que mostren dificultats especials en el control dels impulsos i en l'atenció són identificats amb el terme trastorn per dèficit d'atenció (TDA). Són fàcilment identificables pel seu comportament, ja que, sol ser pertorbador per a les persones que l’ envolten. Per exemple, és un alumnat que necessita canviar constantment d'activitat, li costa esperar el seu torn en activitats col·lectives, mantenir-se assegut i acabar les coses que comença.



Quan parlem d'atenció ens referim a la capacitat per seleccionar, entre tots els estímuls que ens envolten, aquells que són rellevants segons els nostres objectius. Aquesta capacitat de selecció requereix que, al mateix temps, siguem capaços d'inhibir una resposta als estímuls que no són rellevants. L'atenció és per tant la capacitat que permet a un individu concentrar-se en l'execució d'una activitat dirigida a aconseguir un objectiu.




Quan un alumne presenta un nivell baix d'atenció-concentració pot ser diferents causes:



- Absència de respostes adequades als estímuls que el nen rep, bé perquè existeixen estímuls pertorbadors o bé perquè els estímuls que li arriben són irrellevants.



- Falta de motivació cap a l'activitat que implica l'atenció.




- Alteracions a la zona cerebral en la qual s'insereix l'atenció (hipocamp i nuclèol caudat).



Considerant les dues primeres, perquè es produeixi un nivell d'atenció adequat és necessari que es donin una sèrie de condicions: descans, oxigenació, estimulació i eliminació dels estímuls irrellevants.



Orientacions:


- Habituar a l'alumne a la realització d'exercicis de respiració abans d'executar una activitat que exigeixi un nivell elevat d'atenció.


- Intercalar breus descansos en aquelles activitats que exigeixin molta concentració.


- Eliminar els estímuls que són irrellevants respecte a la tasca que s'executa.- Realitzar breus exercicis de concentració abans d'abordar la tasca o iniciar la sessió d'estudi (localitzar lletres i nombres, prosseguir una sèrie, descriure un objecte, etc).


- Les sessions de treball escolar ordinari hauran d'adequar-se al nivell d'atenció que té l'alumne. La qual cosa no implica treballar menys, es pot realitzar una nova sessió a continuació d'un descans, serà molt més productiva.




Alguns exercicis d'atenció-concentració poden ser:


- exercicis de discriminació visual.- raonament verbal.- raonament lògic.- completar frases.- sinònims-antònims.


- ordenació de conceptes.


- seguir sèries.


- problemes


- endevinalles.


- localitzar característiques.


- agrupar en funció d'alguna característica.


- lotos.


- jocs de memòria: observació d'objectes o làmines durant uns minuts i després enumerar almenys cinc.


- joc del rellotge.




Atenció simultània a més d'un estímul:



- sopa de lletres


- davant diferents sons realitzarà moviments diferents, presentant els sons a l'atzar.


- amb els ulls tancats, reconeix en una conversa a dues de les persones que estan parlant.


- executar una sèrie d’ almenys 4 accions enunciades prèviament.




martes, 5 de abril de 2011

Inapetència. El nen que no vol menjar

Per què no menja un nen? Un nen petit no sap convèncer amb les seves paraules quan vol la nostra atenció. Una bona forma de captar el nostre interès pot ser no menjar. Entre els 2 i els 6 anys la majoria dels nens passen per més d'un episodi d'inapetència que es sol resoldre de forma espontània sense originar cap problema.

Un nen sa al qual se li ofereix regularment un menjar adequat, no s'alimenta malament, encara que prengui molt poca quantitat i fins i tot algun dia gairebé no mengi res. Com saber si menja prou? Es pot apuntar el que menja durant una setmana. El mateix sistema es pot emprar quan vulguem ampliar la varietat de la seva dieta. Se li ha d'oferir una dieta variada icompleta, i segons les edats, les racions seran de més o menys quantitat.

Què fer davant la inapetència?


Si no menja, no serveix de molt insistir o castigar, és millor adoptar una actitud més neutra, traient-li importància al fet de no menjar. De la mateixa manera, tampoc no se l’ha de premiar quan menja, ja que li faríem entendre que ens fa un favor.

Com ajudar a menjar millor?

Proposeu un menú escrit per tota la setmana. Aquest menú, si el nen té més de dos anys, serà el mateix que la resta de la família. El fet d’escriure-ho evitarà que es facin canvis per adaptar-se més als seus gustos, en el cas que no vulgui menjar-se'l. Menjar sempre en el mateix lloc. Els nens se senten millor si es respecten les seves rutines. Evitar distraccions. La televisió no ha de ser el seu company habitual en el menjar. Si durant aquest moment proliferen els jocs, contes o disfresses, tendirà a allargar-se perquè duri més la "funció". Nosaltres mateixos l’ estarem allunyant de l'objectiu, que és menjar.

Limitar el temps. Els nens petits no solen tenir bones referències del temps que necessiten per fer alguna cosa. Per ajudar-los es pot posar un rellotge amb alarma o un cronòmetre de cuina, dels que s'empren per controlar el temps de cocció dels aliments. Un nen sol menjar en uns 30 minuts. No és bo que un àpat l’allargui més de 45 minuts.

No oferir plat alternatiu si no vol menjar. Si no ho vol, no passa res. Es queda sense menjar i no se li dóna un altre plat diferent, però sense drames ni càstigs. A un nen sa no li passa res si no li insistim, ni el renyem per no menjar.

martes, 29 de marzo de 2011

Figures incompletes

Estimulació del raonament perceptiu. El nen ha de dir la part important que falta a cada dibuix.

jueves, 17 de marzo de 2011

Seqüències 3


Projecte d'activitats clic on s'ha d'ordenar seqüències de tres imatges en diferents situacions de la vida quotidiana.

miércoles, 16 de marzo de 2011

Orientacions sobre la gelosia infantil


Com actuar? Com educar per minimitzar-los?

domingo, 13 de marzo de 2011

lunes, 7 de marzo de 2011

lunes, 21 de febrero de 2011

Separació de la parella. Com sentir-se millor


L’experiència de la separació sempre és dolorosa però podem afrontar-la de manera positiva seguint aquests consells:

Tendim a responsabilitzar a les nostres parelles del nostre dolor i felicitat. Estem plens de: "ell hauria d'haver fet això", "ella no hauria d'haver fet allò altre", "ho necessito per ser feliç", i una interminable llista de hauries, necessito, i vull com a condicions per a la nostra felicitat que ens impedeixen ser feliços ... La creença que la nostra parella és responsable de la nostra felicitat o dolor ens porta a dirigir la nostra atenció cap a una altra persona abandonant com a conseqüència perquè no podem tenir la nostra atenció en dos costats a la vegada, ens porta a sentir-nos dependents i necessitats de l'altra persona, a patir si aquesta persona no està al nostre costat o no compleix amb les nostres expectatives i a sentir que hem perdut el control de les nostres vides i el nostre benestar perquè ho hem posat en mans d'una altra persona.

Nous paradigmes per reflexionar:

1. No hi ha res ni ningú que pugui fer que ens sentim com ens sentim. Ningú té el poder per generar els nostres sentiments, sinó nosaltres mateixos ... Són només els nostres pensaments i la nostra interpretació de la vida les que ens poden fer sentir com ho fem. Aquesta cita de Marc Aureli, emperador romà ho reflecteix molt bé: "Si et afligeixen per alguna causa externa, no és ella el que t’ importuna, sinó el judici que tu fas d'ella. I esborrar aquest judici, de tu depèn. "I aquesta és una molt bona notícia ... perquè significa que depèn de tu com et sents, i no d'altres persones, sobre les quals no tens control ... I depèn només de tu canviar aquest judici que et fa patir. Quan reconeixes això, tot just llavors pots posar la teva energia en la direcció correcta, en qüestionar les creences que et fan sentir dolor, ràbia o tristesa.

2. Les emocions doloroses són senyals que alguna cosa que estem creient no és veritable per a nosaltres, per a la nostra essència. Quan comprenem la funció de les emocions podem veure-les com amigues que ens vénen a avisar d'alguna cosa i no com enemics dels que hem de fugir. I justament són les relacions més properes les que més ens connecten amb aquestes emocions que reflecteixen falses creences, amb aquestes "alarmes" que ens conviden a qüestionar el que estem creient. I justament les emocions doloroses que apareixen en les crisis i ruptures són de les que més ens poden impulsar a fer alguna cosa pel dolor que sentim (el senyal d'alarma és molt fort ...) i si ens permetem escoltar-les, i qüestionar-les, podrem descobrir la veritat que hi ha darrere d'elles, una veritat que ens reconnectarà amb nosaltres, que ens mostrarà coses que necessitem veure sobre la nostra relació amb altres i sobretot, sobre la nostra relació amb nosaltres mateixos, una veritat que si ens obrim a ella, ens farà lliures.

3. Els altres són el reflex dels nostres propis pensaments, de les nostres creences. Com diu Alexander Smith: "L'amor és només el descobriment de nosaltres en altres, i el plaer en el reconeixement".Aquí els passos que pots donar per veure el que la teva relació de parella t'està mostrant.
Pas 1: Consisteix en escriure els teus judicis sobre la teva parella. Tot això que tant et molesta, tot el que creus que hauria de fer o no fer, ho posaràs per escrit ja que t'ajudarà a identificar els pensaments més estressants a qüestionar. Respona les preguntes següents amb frases curtes i senzilles:
1. Qui s'enfada, confon, entristeix o decep, i per què?(En aquesta pregunta, Centra't en una situació concreta que t'estigui molestant de la teva parella i respon a la resta de preguntes en base a aquesta mateixa situació.)Ex: Estic molesta amb ......perquè no em valora.
2. Com vols que aquesta persona canviï? Què vols que faci?Ex: Vull que ....... em valori. Vull que torni.
3. Què és el que aquesta persona hauria o no hauria de fer, ser, pensar o sentir? ¿Quin consell li donaries?Ex En ...... m'hauria de valorar més.
4. Què necessita aquesta persona fer perquè siguis feliç? Ex: Necessito que ....... torni amb mi.
5. Què penses d'aquesta persona? Fes una llista.Ex: En ........ és desconsiderat i desagraït.

6. Què és allò que no vols tornar a experimentar amb aquesta persona?No vull tornar a experimentar sentir-me no valorada per ell.Aquest pas està pensat perquè puguis ordenar la teva ment i identificar fàcilment els pensaments més estressants. Creiem saber com han de viure i actuar els altres però ens és difícil tenir aquesta claredat amb nosaltres. I quan comprovis que les altres persones són projeccions teves, veuràs que tot allò que esperes i li demanes a una altra persona està relacionat amb tu, i els consells que li dons són consells per a tu, només que fins ara no ho havies notat. Si t'obres, aquest procés t'ho mostrarà clarament.

Pas 2: Un cop has identificat els pensaments més estressants, qüestiona’ls utilitzant aquestes quatre preguntes.

1. És veritat? Ex: És veritat que en ..... no et valora?

2. Pots saber que és veritat amb absoluta certesa?Ex: Pots saber que és veritat amb absoluta certesa que en ....... no et valora?

3. Com reacciones, què passa, quan creus en aquest pensament? Ex: Com reacciones, què passa, quan creus que en ....... no et valora? Nota com aquest pensament afecta la teva vida, com et fa sentir i actuar ...

4. Qui series sense el pensament?Ex: Qui series sense el pensament que en ..... no et valora? Nota com et sentiries i actuaries sense el pensament ...Inverteix el pensament. (Pensament original: En ...... no em valora.)

a) al oposat (En ....... si em valora.)

b) a un mateix (Jo no em valoro.)

c) a l'altre (Jo no valoro en ...........)

Troba tres exemples genuïns i específics de com cada inversió és veritat en la teva vida.Les preguntes et permetran qüestionar la veracitat del que et fa patir, creences que sempre hem donat per segures i mai hem qüestionat i veure com aquest pensament o la manca d'ell afecta la teva vida ...
I les inversions són les que et permeten veure que els altres són un reflex teu. El que tant em molesta de la meva parella (crisi de parella), és un reflex del que jo moltes vegades faig amb la meva parella o amb altres i que no he vist ... i sobretot és el reflex del que faig amb mi mateixa i que és el que en realitat em causa tant de dolor. Tot just quan puc veure això, puc fer alguna cosa per canviar ...

Quan descobreixo que jo no he valorat a en ........, o no valoro les decisions que pren o la seva forma de ser. Com puc exigir que em valori les meves? Què tal si començo jo primer? I si em faig conscient que no em valoro i de les formes en que no em valoro, puc llavors començar a valorar-me encara que els altres no ho facin, a valorar-me encara que estigui sola perquè no necessito una parella per valer ni per valorar la meva capacitat i fortalesa ni per valorar la meva capacitat de ser feliç sense parella.

Aquest treball no és "teoria", no es tracta d'entendre els conceptes, es tracta de seure amb un llapis i un paper i fer la nostra feina, la feina de qüestionar el que ens genera dolor. Si tinc mal de cap, no em n'hi haurà prou amb tenir una aspirina al costat i saber que em alleujarà el mal de cap, la he de prendre perquè funcioni. El mateix amb això, aquesta és la meva medicina i només pot ajudar si em sento a escriure els meus judicis ja qüestionar amb una ment oberta i amb l'única motivació de saber la veritat i recuperar la meva pau.
Byron Katie autora del Best seller "Necessito el teu amor. És veritat? " ens diu:"Fins que no puguis estar contenta que ell se n'hagi anat, pel seu bé (que és pel teu bé) el teu treball no ha acabat. Fes el treball en aquestes projeccions que són tan poderoses. Tu ets la teva pròpia llibertat. Mira el que has viscut amb ell, i el que has fet per assegurar-vos que ell cregui que ets "la persona". Heu oblidat la vida, penses que no tens vida sense ell. És bo que ell se n'hagi anat, perquè puguis veure qui ets en realitat. "Permet que aquesta experiència et mostri el camí cap a una vida millor.

Com va dir Oscar Wilde "Estimar-se a si mateix és el començament d'una aventura que dura tota la vida". Gaudeix d'aquesta aventura! Et pots sorprendre.

Sandra Iozzelli

martes, 15 de febrero de 2011

Guia tartamudesa


Guia tartamudesa. Orientacions per a la família.

viernes, 11 de febrero de 2011

Direccionalitat


Es tracta d’un recurs per treballar la direccionalitat fàcil d’adaptar i utilitzar amb alumnes amb problemes de lateralitat i coordinació viso-motriu.
L’alumne/a ha de col·locar cada dibuix al lloc corresponent dins la taula segons el personatge i la seva situació espaial marcada per unes fletxes de colors.


Font:http://blocs.xtec.cat/recursosee/

Asperger, autisme alt funcionament


Consells pels educadors d'estudiants amb síndrome d'Asperger i autisme d'alt funcionament.
Font: http://hastalalunaidayvuelta.blogspot.com

jueves, 10 de febrero de 2011

Síndrome de Down. Pautes per la família


L'article d'aquests dos experts nord-americans ajuda a avaluar la conducta proporcionant un marc per reconèixer les característiques conductuals comunes de les persones amb síndrome de Down, desmuntant mites com el de la felicitat perpètua i emfatitzant la importància de l'entorn en la seva salut mental.
Font: CEDD

miércoles, 9 de febrero de 2011

lunes, 7 de febrero de 2011

Problemes de parella


Hi ha persones afectades psicològicament per una ruptura pel fet de ser incapaces de trobar l'estabilitat en les seves relacions, perquè s'enganxen a les seves parelles creant models addictius de relació, per ser incapaces d'iniciar una relació per la por que això els genera...En les nostres relacions interpersonals, influeixen les nostres experiències passades i les presents.

En conseqüència, percebem els esdeveniments nous d'igual manera que els vells: si he fracassat en la majoria de les meves relacions, si m'he enganxat a les meves parelles anul·lant-me com a persona, si tinc constants conflictes en la meva relació… en aquests casos, en enfrontar-nos a una situació similar, em tornaran a aparèixer les mateixes pors que les vegades anteriors.

Existeixen diferents variables que ens afecten tant per a l'elecció de la parella, com per l’afrontament dels problemes que es generen d'aquesta. En ocasions, aquesta informació que determina les relacions que pugui tenir una persona i la manera que té d'enfrontar-se als conflictes, li passen totalment desapercebuts.

El primer pas per poder resoldre amb eficàcia una situació conflictiva consisteix a conèixer cada factor i adonar-se de fins a quin punt pot influir en la relació de parella. El coneixement és el primer pas pel canvi i la solució de conflictes.

CONFLICTES DE PAREJA

Apareixen quan en els 2 membres existeixen dues motivacions de caràcter oposat però d'igual intensitat. Són la base dels mals entesos de la relació de parella i són amb molt, els causants de la insatisfacció, frustració i debilitament i fins a perduda de la parella si no estan ben resolts.

Hi ha algunes àrees de conflicte que apareixen més constantment, com per exemple la repartició de les tasques de llar, que provoquen discussions i situacions desagradables però que generalment no donen lloc a la ruptura.

Existeixen altres fonts de conflicte que tenen com a base aspectes més profunds propis de la parella i són aquests els que sí poden generar problemes més greus.

Aquests deriven del desacord en la manera de percebre la intimitat, el grau de compromís i la passió. Mantenir la satisfacció en la relació de parella requereix un gran esforç per ambdues parts així com la utilització de certes habilitats que ajudin al bon funcionament de la mateixa (comunicació, respecte, complicitat, passió...).

COMUNICACIÓ

És gairebé innecessari esmentar que una bona comunicació és la base d'una relació de parella satisfactòria. La comunicació no sempre és verbal ja que la parella també es mira, es toca, se somriu (comunicació no verbal).

Davant una situació en la qual vulguem comunicar alguna cosa, la manera o forma d'emetre-ho, el com ho rebi l'altre i el contingut d'aquest missatge són fonamentals.

Així, ens trobem amb diferents maneres de comunicar-nos i algunes d'elles no són precisament positives. La coerció: es tracta d'una manera de comunicació on només es tenen en compte les nostres pròpies necessitats fent l'un a l’altre la vida molt difícil en el sentit que no es tenen en compte les seves necessitats i s’intenta aconseguir la submissió o anul·lació de l'altre.El membre de la parella que cedeix ho fa no perquè considera que l'altre té raó sinó per evitar la discussió i amenaces. En conclusió: per escapar d'un conflicte.

Respostes emocionals negatives: són aquelles paraules, gestos, accions etc., que s'experimenten com a desagradables: crits, amenaces, humiliacions, sarcasmes…

Entre les maneres o formes positives de comunicar-nos ens trobem segons Liberman: Expressions verbals: compliments, afalacs, paraules afectuoses…Comportaments d'afecte: fer una carícia, agafar de la mà, fregar la galta…Accions que fan que la vida per a la seva parella sigui més fàcil o agradable: intentar no fer soroll per no despertar la parella, preparar un menjar que li agradi, fer un regal…

OCI I TEMPS LLIURE

Un dels conflictes més freqüents en les relacions de parella és la diferent perspectiva de tots dos membres per organitzar el seu temps lliure i les seves activitats socials.

Pot ser que tots dos s'hagin deixat portar per la rutina quotidiana, embargats pels seus respectius treballs i quefers diaris i que hagin oblidat com divertir-se. O bé perquè cadascun busca la seva pròpia diversió independentment de la seva parella i/o a l'inrevés: es passen la vida junts i no es relacionen amb ningú més.

També sol ocórrer en parelles joves que en tenir un fill, el punt de vista sobre com organitzar les activitats socials és diferent, ja que un membre de la parella vol centrar-se únicament en la cura del nen (deixant l'àrea social de costat) i l'altre vol planificar un temps propi de la parella.Sigui com sigui, la persona com a individu independent té les seves pròpies necessitats i és difícil adaptar-les i compaginar-les amb la teva parella. Per exemple: si jo tinc la necessitat de quedar-me a casa els caps de setmana perquè realment em ve de gust i gaudeixo d'això, això no em genera cap problema, és més, em produeix felicitat. Però com a persona independent. Ara bé, si mantinc una relació de parella on l'altre necessita i gaudeix sortint els caps de setmana i a mi no em ve de gust, apareix un conflicte d'interessos.

La manera de solucionar aquest conflicte i la importància o rellevància que la parella li atorgui, dependrà dels recursos emocionals, de comunicació, d'empatia… de cadascun dels membres.

INFIDELITAT

En una relació de parella no influeixen només els factors interns de la mateixa (habilitats de comunicació, expectatives de futur, compromís…), també hi ha factors externs que la influeixen directament: estrès laboral i personal de cadascun dels membres, la rutina, problemes relacionats amb l'ambient com a família i amics.

En els moments on la relació pot estar més baixa a nivell emocional, per un conjunt de conflictes externs i interns de la pròpia parella és quan la parella està més vulnerable (més probabilitat que ocorrin coses negatives). És aquesta vulnerabilitat la que pot desencadenar que entre una altra persona en la relació i aparegui llavors la infidelitat.

GELOSIA

La gelosia sana suposa el preocupar-se per la por a perdre a la persona estimada, perquè tingui una relació real o imaginària amb algú. La gelosia patològica està acompanyada d'intensos sentiments d'inseguretat, autocompassió, hostilitat i depressió i solen ser destructius per a la relació.En el cas de la gelosia hi ha molta relació amb l'autoestima. Si jo em veig fort i segur i tinc una autoestima alta, no dependré de la meva parella estigui sempre amb mi per sentir-me bé ja que em sostinc sol, estic ple de moltes altres coses, no obstant això, si la meva autoestima és baixa, em sento insegur i l'única manera d'omplir-me de seguretat és que la meva parella estigui únicament amb mi, optaré per pressionar-la i dependre d'aquesta exclusivitat per sentir-me ple.

Per Llic. Angela Puglia Barcelohttp://www.psicologiayautoayuda.com

viernes, 4 de febrero de 2011

Materials


Materials recomanats per l'associació síndrome d'Asperger de Catalunya


  • En la mente, Entha (Marc Monfort)

  • En la mente II, Entha (Marc Monfort)

  • ¿Qué sientes? El abecedario de los sentimientos, ediciones gaviota, Violeta Monreal

  • Relacionarnos bien, Narcea Ediciones, Manuel Segura, Margarita Arcas.

  • Cuando me siento querido, Ediciones sm, Trace Moroney

  • Cuando estoy celoso, Edicones sm, Trace Moroney

  • Cuando soy amable, Ediciones sm, Trace Moroney

  • Cuando me siento solo, Ediciones sm, Trace Moroney

  • Cuando estoy triste, Ediciones sm, Trace Moroney

  • Cuando estoy enfadado, Ediciones sm, Trace Moroney

  • Cuando tengo miedo, Ediciones sm, Trace Moroney

  • Cuando estoy contento, Ediciones sm, Trace Moroney

  • Col.lecció La fada menta, Editorial la Galera

  • Comunicació, Editorial juventud

  • Maneres, Editorial juventud

Per descriure:

  • Col.lecció mirem, editorial Galera

  • Col.lecció sense mots, editorial galera

  • En Teo. Troba les errades, Timun mas

jueves, 27 de enero de 2011

Treball teoria de la ment

Situacions de falsa creença per treballar la teoria de la ment

lunes, 17 de enero de 2011

Activitats per fomentar l'atenció i la reflexió en l'alumnat de primària


Complet programa d'educació emocional per aplicar a l'escola. Activitats per treballar les habilitats socials i tècniques de relaxació.