Guia per alumnes amb necessitats educatives especials asociades a un dèficit visual a educació infantil
Vocabulari
Hace 9 años
jueves, 14 de octubre de 2010
miércoles, 13 de octubre de 2010
Guia dificultats del llenguatge. Educació infantil
Guia de suport tècnic i pedagògic per nens d'educació infantil amb dificultats en el llenguatge
Retard del desenvolupament i discapacitat intel.lectual
Guia de suport tècnic i pedagògic per alumnes d'educació infantil que presenten necessitats educatives especials associades a un retard del desenvolupament o discapacitat intel.lectual.
martes, 12 de octubre de 2010
Establir normes
De vegades, ens resulta difícil aconseguir que els nostres fills respectin una sèrie de normes a casa perquè o bé som massa exigents o bé som massa permissius. Hi ha alguns consells que podem tenir en compte a l'hora d'establir normes:
Les normes han de ser poques, clares, ben definides i repetides. En alguns casos, pot ser necessari posar algunes de les normes en un lloc visible com a recordatori.
Simplifiqueu les regles de la casa. Expliqueu cadascuna i anoteu-ho en una llista. Apunteu el que els passarà quan les regles es compleixin i quan es trenquin.
Les normes han de ser avisades per endavant. El nen ha de ser conscient de les conseqüències que pot portar-li la seva conducta.
Elogiar si obeeix les normes. És important reforçar positivament l'acte d'obeir o l'aproximació al que se li demana.
Evitar donar diverses ordres alhora. Per a un nen és difícil recordar diverses indicacions a la vegada. Demaneu que faci les coses pas a pas, donant-li les indicacions d'una en una, a mesura que vagi finalitzant cada tasca. Primer, apaga la televisió, segon ves a la teva habitació a agafar el material, etc.
S'aplicarà la norma un cop que estem segurs que el nen atén i l'entén.Parli mirant als ulls. Digueu-li amb veu clara i calmada el que desitja, amb frases senzilles i curtes. Demaneu que repeteixi en veu alta el que ha de fer, només així s'ha d'assegurar que l'ha escoltat mentre parlava i que l'ha entès bé.
En el cas que no obeeixi, li donarem un breu període en el que tingui l'opció de corregir-se. Per exemple, et vaig dir que havies d'ordenar la teva habitació i no ho has fet, si en 15 minuts no està ordenada, no veuràs el teu programa preferit.
La conseqüència per no complir la norma ha de ser aplicada, si és possible, en un breu espai de temps després de la mala conducta i sistemàticament. S'anunciarà de forma breu, sense entrar en discussions. Sense sermons ni crits. Se li haurà d'explicar breu i calmadamente al nen el perquè d'aquest càstig.
És important a l'hora d'establir normes, tenir en compte, que hem d'adaptar a les possibilitats del nen. No hem demanar-li coses que són impossibles, com que estiguin sempre quiets i atents.
Bibliografia:
López Villalobos, JA, Andrés de Pla, JM i Alberola López, S. (2008). (2008). Trastorno por déficit de atención con hiperactividad: orientaciones psicoeducativas para los padres. Revista Pediatría de Atención Primaria, 10 (39), 513-531.
sábado, 9 de octubre de 2010
domingo, 3 de octubre de 2010
Fitxes atenció
Fitxes per nens d'educació infantil o de necessitats educatives especials. Es treballa semblances i diferències, reconeixement de propietats, figura- fons, figures incompletes...
Fitxes de recuperació de la dislèxia II i III
Fitxes per la reeducació de la dislèxia. Nivell II i III
Imatges d'expressions facials
Imatges per treballar les emocions a través de les expressions facials
martes, 21 de septiembre de 2010
El suïcidi es pot evitar
Entrevista de l'Eduard Punset a Thomas Joiner, expert en el tema del suïcidi, amb intervencions de Carmen Tejedor psiquiatre de l'Hospital de Sant Pau i responsable del primer pla de prevenció de suïcidis a Barcelona.
lunes, 20 de septiembre de 2010
sábado, 18 de septiembre de 2010
Errors de pensament
Segons Martín i Muñoz (2009), els errors de pensament més freqüents, o distorsions cognitives, són els següents:
1. Pensar en termes de blanc o negre: ser extremista i no contemplar els termes mitjans.
2. Minimitzar els aspectes positius i maximitzar els aspectes negatius: no només s'atén més als aspectes negatius, rebutjant els positius o donant-los poca importància, sinó que se'ls concedeix una rellevància que sobrepassa amb molt la realista.
3. Atendre només a una part de la informació: podem seleccionar cap a quins estímuls orientem la nostra atenció. Aquesta selecció, encara que pot controlar-se voluntàriament, sovint es produeix de forma automàtica. Aquesta visió parcial de la realitat, tendeix a reforçar les teories que un mateix elabora en funció de determinats interessos o prejudicis.
4. Filtre mental: tenir en compte exclusivament un aspecte aïllat de la informació, de manera que la resta de les circumstàncies s'analitzin i manegin, es filtrin, a través d'aquest.
5. Generalitzar a partir d'un fet aïllat: quan alguna cosa desagradable ocorre, es tendeix a pensar que aquest fet d'alguna forma “contagiarà a la resta”. Se sol tenir més tendència a generalitzar en els aspectes negatius que en els positius.
6. Personalització: atribuir-se tota la responsabilitat sobre un fet o una circumstància determinada, sense tenir raons suficients per a això.
7. Etiquetatge: aplicar un qualificatiu negatiu com a forma d’explicació o justificació davant una determinada situació. Normalment es manifesta en forma d’insult aplicat a un mateix o als altres.
8. La lectura del pensament i l’error de l’endeví: suposar o intentar endevinar el que uns altres pensen sense tenir proves per a això i, normalment, en termes negatius.
9. Perfeccionisme o autoexigencies desmesurades: tendència molt acusada a exigir-se objectius poc raonables.
Què fer davant aquests pensaments?
Resumint breument els passos que els autors proposen:
1. Detectar els errors de pensament i ser conscient que s’estan cometent.
2. Generar una o diverses alternatives de pensament que s'ajustin més als fets comprovables.
Algunes de les estratègies que poden ajudar a pensar de manera realista són les següents:
• Considerar la crítica com el que és, una opinió que pot ser certa o no.
• Usar cap a un el mateix sentit comú i compassió que s’usaria amb els altres en circumstàncies similars.
• Obrir la ment a descobrir aspectes de la realitat que no s'esperaven. S'ha d'estar obert a canviar d'idea, a reconèixer errors i esmenar-los.
• Pensar en matisos de grisos. Avaluar les coses de 0 a 100, per adonar-se que aquestes no són o “tot o gens”.
• El mètode de l'enquesta. Preguntar als altres per saber si pensen el mateix que un o no.
• Definir els termes. Quan un es qualifica amb termes despectius, és interessant definir aquests termes per adonar-se que aquestes paraules no es corresponen amb el cas en qüestió.
• Usar paraules menys dramàtiques per definir les coses.
• Plantejar-se objectius realistes.
• Recordar que sentiment i realitat són coses diferents.
• Cura amb com s'expliquen les coses. Fugir de les atribucions internes (sóc el responsable), estables (el que sóc, ho sóc sempre) i universals (el que sóc, afecta a totes les àrees de la meva vida).
• Acumular fets a favor i en contra del que es pensa abans de decidir finalment si és cert o no.
Referència bibliogràfica:Martín, L. i Muñoz, M. (2009). Primers auxilis psicològics. Madrid: Síntesi
1. Pensar en termes de blanc o negre: ser extremista i no contemplar els termes mitjans.
2. Minimitzar els aspectes positius i maximitzar els aspectes negatius: no només s'atén més als aspectes negatius, rebutjant els positius o donant-los poca importància, sinó que se'ls concedeix una rellevància que sobrepassa amb molt la realista.
3. Atendre només a una part de la informació: podem seleccionar cap a quins estímuls orientem la nostra atenció. Aquesta selecció, encara que pot controlar-se voluntàriament, sovint es produeix de forma automàtica. Aquesta visió parcial de la realitat, tendeix a reforçar les teories que un mateix elabora en funció de determinats interessos o prejudicis.
4. Filtre mental: tenir en compte exclusivament un aspecte aïllat de la informació, de manera que la resta de les circumstàncies s'analitzin i manegin, es filtrin, a través d'aquest.
5. Generalitzar a partir d'un fet aïllat: quan alguna cosa desagradable ocorre, es tendeix a pensar que aquest fet d'alguna forma “contagiarà a la resta”. Se sol tenir més tendència a generalitzar en els aspectes negatius que en els positius.
6. Personalització: atribuir-se tota la responsabilitat sobre un fet o una circumstància determinada, sense tenir raons suficients per a això.
7. Etiquetatge: aplicar un qualificatiu negatiu com a forma d’explicació o justificació davant una determinada situació. Normalment es manifesta en forma d’insult aplicat a un mateix o als altres.
8. La lectura del pensament i l’error de l’endeví: suposar o intentar endevinar el que uns altres pensen sense tenir proves per a això i, normalment, en termes negatius.
9. Perfeccionisme o autoexigencies desmesurades: tendència molt acusada a exigir-se objectius poc raonables.
Què fer davant aquests pensaments?
Resumint breument els passos que els autors proposen:
1. Detectar els errors de pensament i ser conscient que s’estan cometent.
2. Generar una o diverses alternatives de pensament que s'ajustin més als fets comprovables.
Algunes de les estratègies que poden ajudar a pensar de manera realista són les següents:
• Considerar la crítica com el que és, una opinió que pot ser certa o no.
• Usar cap a un el mateix sentit comú i compassió que s’usaria amb els altres en circumstàncies similars.
• Obrir la ment a descobrir aspectes de la realitat que no s'esperaven. S'ha d'estar obert a canviar d'idea, a reconèixer errors i esmenar-los.
• Pensar en matisos de grisos. Avaluar les coses de 0 a 100, per adonar-se que aquestes no són o “tot o gens”.
• El mètode de l'enquesta. Preguntar als altres per saber si pensen el mateix que un o no.
• Definir els termes. Quan un es qualifica amb termes despectius, és interessant definir aquests termes per adonar-se que aquestes paraules no es corresponen amb el cas en qüestió.
• Usar paraules menys dramàtiques per definir les coses.
• Plantejar-se objectius realistes.
• Recordar que sentiment i realitat són coses diferents.
• Cura amb com s'expliquen les coses. Fugir de les atribucions internes (sóc el responsable), estables (el que sóc, ho sóc sempre) i universals (el que sóc, afecta a totes les àrees de la meva vida).
• Acumular fets a favor i en contra del que es pensa abans de decidir finalment si és cert o no.
Referència bibliogràfica:Martín, L. i Muñoz, M. (2009). Primers auxilis psicològics. Madrid: Síntesi
Fitxes percepció
Fitxes per treballar tamany, posició, figura- fons, constància perceptiva, coordinació viso-manual i direccionalitat.
Publish at Calaméo or browse others.
martes, 14 de septiembre de 2010
Teoria de la ment 2
Educació afectiva i social per a nens de l'aspectre autista. La teoria de la ment és l'habilidad de comprendre que els altres tenen creences, desitjos i intencions diferents a las nostres. Fitxes elaborades per Amaya Padilla per treballar les creences.
viernes, 10 de septiembre de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)