Habilitats socials

Interessant material que publica el bloc "El racó des PT" sobre:

• Habilitats alternatives a l'agressió
• Habilitats bàsiques de comunicació
• Educar els sentiments

Resolució de conflictes

En el bloc "Recursos per a l'educació especial" trobem diferents videos per treballar valors com l'empatia, acceptació de la diferència, resolució de conflictes, etc. La Yolanda, autora del bloc, ens ofereix idees i formes de treballar-ho.

Jocs de descàrrega

Jocs que es poden realitar en família per passar una estona agradable i de complicitat amb els fills. Poden ajudar a descarregar tensions en moments difícils pels fills com poden ser gelosies, etc

Quadern d'educació en sentiments

Reconèixer sentiments en nosaltres mateixos i en els altres.

• tristesa
• por
• culpa
• enfado o ira
• alegria

Idioma: castellà

Què puc fer quan sento ràbia?

Què és, quin efectes té la ràbia sobre el cos, diferències amb l'enfado, com regular-la, quines estratègies podem fer servir quan sentim ràbia, etc.

Fitxa de treball:

BLOC TEMÀTIC: Regulació emocional

OBJECTIU DE LA SESSIÓ:

- Reconèixer i acceptar les emocions no agradables

- Aprendre estratègies de control d’emocions no agradables

- Compartir el sentiment de la ràbia

- Diferenciar l’enuig de la ràbia.

RECURSOS I MATERIALS: Conte Sóc un drac! Autor Philippe Goosens Editorial Baula.

FONT: Tere Abellan

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

El tutor/a farà una representació amb dos titelles o ninots on la ràbia és la protagonista. A partir de la representació els infants poden aportar idees, situacions viscudes, definir el sentiment de la ràbia, què haurien fet ells en aquella mateixa situació,etc. Es poden anar apuntar a la pissarra les conclusions i pensaments que tenen els alumnes i fer una conclusió final de la ràbia. A partir d’aquí es llegirà el conte Sóc un drac i després de fer comentaris i possibles identificacions amb el personatge del conte podem fer un recull de conclusions i estratègies a les que arribem després de parlar de la ràbia.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

Si tenim oportunitat es pot fer cares i postures de ràbia. Què passa en el nostre cos quan sentim ràbia? Ens posem vermell, la musculatura es tensa, etc.És important reflexionar i dir que totes les emocions són legítimes i naturals i que la ràbia és una més de les emocions que podem sentir. Ara bé, el fet de legitimar les emocions no dóna el permís per a consentir qualsevol actuació. Una persona pot sentir ràbia, perquè hi és, però cal aprendre a regular-la per tal de respectar les altres persones o coses amb qui ens enrabiem. A mida que els infants es van desenvolupant han d’anar entenent que tot el que una persona vol, el que ells volen en un moment determinat, no sempre és possible aconseguir-la. Hi ha coses que no poden ser i és bo que ho aprenguin.

Una manera de treballar les frustracions

QUÈ LI PASSA AL COS QUAN SENTO RÀBIA?

- Tristesa

- Em poso nerviós.

- Sento el cor accelerat

- El cos es posa nerviós i em bellugo molt

- El cor està enfadat.- Descontrol.

QUÈ PUC FER QUAN SENTO RÀBIA?

- Deixar passar de tres a cinc dies.

- Tocar les boletes (Globus amb arròs)

- Dir STOP i respirar 3 vegades

- Seguir les consignes penjades a la classe; Stop, respiro, com em sento i quin problema tinc.

- Fer visualitzacions- Escriure en un paper què ens passa i posar-lo dins la capsa de les emocions de la classe.

- Sortir a córrer.

Font: http://emocionat2.blogspot.com/2010/12/que-puc-fer-quan-sento-rabia.html

Baixa tolerància a la frustració

Característiques del nen inflexible-explosiu

- Dificultat per controlar les emocions.
- Molt baix llindar de frustració.
- Molt baixa tolerància a la frustració.
- Baixa capacitat de flexibilitat i adaptabilitat.
- Tendència a pensar de forma molt radical: només blanc o negre.
- Persistència de la inflexibilitat i mala resposta a la frustració malgrat un alt nivell de motivació.
- Episodis explosius per motius trivials.

El punt de vista del nen amb baixa tolerància a la frustració

És important entendre que per a un nen amb baixa tolerància a la frustració és difícil respondre correctament a les demandes que li fem els adults. Si ell pogués ens explicaria com funciona la seva ment més o menys d'aquesta forma: “Mireu, papa i mama, jo tinc aquest petit problema. Constantment m'esteu demanant que passi de A a B i jo no sóc molt bo en això. Quan em demaneu aquests canvis, començo a sentir-me frustrat. I quan començo a estar frustrat, em costa pensar amb claredat i llavors encara estic més frustrat. Llavors us torneu bojos. Jo començo a fer i dir coses que no m'agradaria fer o dir. Vosaltres us enfadeu i em castigueu, i això em fa explotar. Després, quan tot ha passat, començo a pensar amb claredat i us demano perdó. Sé que això no us agrada, però per a mi tampoc és divertit”.

Intervenció

Identificar la font del problema:

Està el nen massa cansat?
Té el nen un horari massa replet?
És el nen perfeccionista?
Pot el nen identificar la seva frustració?
Estem exigint-li massa?
Té el nen oportunitats per a l'èxit?
Aprendre noves reaccions a la frustració. Hem d'ensenyar als nens formes positives de fer front a aquests sentiments, per a això, podem utilitzar diferents estratègies:

Ensenyar tècniques de relaxació.

- Tots ens afrontem a les coses d'una forma més positiva si estem relaxats. Hem d'ensenyar als petits a elevar la seva tolerància a la frustració amb la relaxació del cos.

- Ensenyar a identificar el sentiment de frustració quan aparegui. Per exemple, “Estàs enrabiat perquè no has fet bé aquesta resta. Intenta-ho amb una altra, pren-te més temps”.

- Ensenyar al nen quan ha de demanar ajuda. A alguns nens els costa demanar ajuda, mentre que uns altres la demanen constantment i immediatament. Hem d'ensenyar al nen a intentar trobar la solució primer. Se li dirà: “prova-ho una altra vegada”. Si el nen no sap el que ha de fer, i ho intenta, podria ja demanar ajuda. Quan el nen se sent frustrat en alguna tasca, hem d'intentar ensenyar-li a evitar la frustració: “què podries fer en lloc d'enfadar-te o abandonar-ho?”.

- Representació de papers. Es pot jugar amb el nen a interpretar una situació frustrant. Per exemple, el nen ha de fer els deures, però vol anar-se al parc. Primer el nen interpretarà la frustració i després l'oposat. Es pot animar al nen perquè parli amb si mateix de forma positiva i que busqui una manera de resoldre el problema.
Reforçar les accions apropiades per part del nen. És important elogiar-ho quan retardi la seva resposta habitual d'ira davant la frustració, i quan utilitzi una estratègia apropiada.

- Modificar la tasca. Ensenyar al nen una forma alternativa d'aconseguir l'objectiu. Quan sigui possible, es dividirà una tasca en petites parts que puguin dur-se a terme una a una.

Bibliografia:

García Castro, J.L. (s.f.). Nens amb baixa tolerància a la frustració. Obtingut el 22 d'octubre de 2010, d'http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/9/usr/lujose/modific8.htm

*Rigau-Lladregota, I., García-*Nonell, C. i Artigas-Pallarés, J. (2006). Tractament del trastorn d'oposició desafiadora. Revista de Neurologia, 42 (*Supl 2), S83-S88. Obtingut el 22 d'octubre de 2010, d'http://www.psicodiagnosis.es/downloads/tod.pdf

*Permalink: http://medicablogs.diariomedico.com/reflepsiones/2010/10/27/ninos-con-baja-tolerancia-a-la-frustracion/

Autora: Beatriz Sarrión Soro

Fotografia: *Flickr

Les baralles entre infants

Les persones ho hem d’aprendre tot, i un dels aprenentatges més complexos és el de les relacions interpersonals i la convivència. Com en la majoria els aprenentatges la criatura actua per assaig-error: Va consolidant les accions que li serveixen, i desestimant les que li són inútils. Moltes baralles parteixen d’un desig en lícit, aconseguir una joguina, un objecte… per jugar. El nen actua per aconseguir-ho posant en joc les estratègies qe té i que li són eficaces (la mossegada, l’empenta, el plor...). La conducta pot ser agressiva perquè fa mal, però la intenció és obtenir la joguina, no fer mal. La intervenció educativa, per tant, hauria de tenir els següents objectius: entendre la raó de la conducta, fer veure el mal que ha provocat posar a l’abast del nen altres estratègies per obtenir el que desitja, mostrar-li la satisfacció de compartir...

Davant d’una baralla “moralitzem” o “desmoralitzem” (Això no és fa, ets lleig; això només ho fan els nens dolents; ja hi tornem a ser, sempre fas... mai no fas..) o “eduquem”?

Els adults tenim tendència a interpretar les baralles de les criatures com a símptomes d’agressivitat o d’egoisme i això ens provoca fàcilment emocions i reaccions negatives (ràbia,enuig frustració, agressivitat...) que ens porten a intervenir de forma inadequada(culpant, sancionant, cridant, insultant?...). Sovint, però, les baralles en aquestes edats o són altra cosa que tempteigs en l’aprenentatge de la relació i la convivència.

Ens ajudaria a reaccionar millor pensar que les baralles són “errors” propis de l’aprenentatge de la relació amb els altres?

Les conductes agressives no fan mal només a que les pateix sinó també a qui les fa. Sovint els nens que agredeixen no ho voldrien fer pas, però no saben o no poden contenir els seus impulsos interns, o no troben maneres de fer alternatives per canalitzar-los. Cal ajudar a reconèixer les emocions i a conviure amb elles, sense que facin, ni els facin mal.

Ajudem els nens a entendre’s sense culpabilitzar-los? Els ajudem a trobar altres maneres de fer més saludables i satisfactòries?

Els sentiments i les emocions són el que són; tots són propis dels humans. El que cal és que aquests sentiments i emocions no desemboquin en conductes agressives. Cal aprendre a conviure amb els sentiments i emocions. Per tant, no es tracta tant de no sentir el que sento, sinó de què faig quan estic enfadat, quan sento frustració, ràbia, gelosia...

Tenim tendència a reprimir i culpabilitzar les criatures dels sentiments negatius o els acceptem i intentem canalitzar-los de manera que no perjudiquin ni a un mateix ni als altres?

Les actuacions de conflicte són situacions d’aprenentatge, oportunitats de millora. Si ens les prenem d’aquesta manera, podrem deixar de viure-les insatisfactòriament i amb un estat emocional més favorable per superar el repte que sempre representa afrontar-les.

Intel.ligència emocional

Interessants apunts i activitats d'educació emocional. Com ensenyar a comprendre i expressar les emocions, control emocional, com fomentar l'autoestima i l'autonomia personal, com ajudar a prendre decisions...

Explosions d'ira

Com ajudar als nens a controlar les explosions d’ira. Habilitats cognitives i conductuals dirigides als nens i joves destinades a refredar els pensaments d'ira i a fomentar l'autocontrol.

Les pèrdues, els canvis i el dol

Reflexions sobre algunes de les nostres reaccions

Aqui es pot veure un power que ens recorda la importància de ser positius i el beneficis de l'autocontrol per a nosaltres i per als demés.