L’hora d’anar a dormir
Dormir implica passar de l’estat de vigília o alerta al de repòs. Per disminuir el grau d’activació traiem estímuls com la llum. Davant la por a la foscor que manifesten molts nens, podem reduir progressivament la intensitat lumínica a través dels coneguts llums pilot o a través del grau d’obertura de la porta. Aquestes ajudes convé retirar-les sense pressa però sense pausa.
És important acostumar al nen a seguir la mateixa pauta abans d’anar a dormir. Els rituals proporcionen un hàbit de son saludable i li donaran seguretat.
Es pot fer companyia a l’habitació durant uns 5 minuts però intentant que no es vagi allargant més per cedir a les demandes del nen. També s’ha de procurar no estimular-lo; si s’explica un conte, no fer-ho d’una manera molt expressiva o teatralitzada. Es tracta més aviat de parlar amb tons monòtons perquè s’avorreixi.
En el moment de la separació mantenir una actitud ferma. Per exemple, si plora, se l’acaricia però no se l’agafa a coll. Una bona alternativa és fer la transició de manera gradual començant pel cap de setmana que hi ha més temps i paciència. Per exemple:
Dissabte: asseure’s al costat del llit i acariciar-lo.
Diumenge: asseure’s al costat del llit sense acariciar-lo.
Dilluns: asseure’s a un metre del llit tranquil·litzant-lo molt fluixet.
Dimarts: asseure’s al costat de la porta.
Dimecres: asseure’s al passadís.
Jocs per anar superant la por
Una tècnica per superar la por a la foscor és practicar diàriament durant mitja hora, jocs en la foscor de dificultat creixent reforçant i premiant el nen per l’esforç i superació.
A continuació exposem un seguit de jocs a practicar i el procediment per posar-los a la pràctica.
1. La gallina cega: amb la llum encesa, un dels pares es tapa els ulls i busca el nen fins que el troba. Després s’intercanvien els papers. La primera vegada la mare o pare es deixen agafar de seguida. Després s’augmenta progressivament el temps que triga el nen en capturar-lo. Se'l felicita cada vegada que ho aconsegueix.
2. Ombres xineses: sobre la paret del dormitori es projecten siluetes d’animals fent servir una llanterna o llum. S’ensenya al nen a reproduir les ombres i se'l felicita quan ho fa bé. Se li proposa també que assagi les seves pròpies ombres.
3. La bella dorment: el nen sol a l’habitació amb el llum encès. Un dels pares avisa des de fora dient “ja vinc”. Llavors el nen simula el procés d’anar a dormir; apaga el llum i s’estira sobre el llit. L’adult entra a les fosques i li fa un petó. El nen fa veure que es desperta i obre el llum. Es pot anar allargant el període d’estar a les fosques a l’habitació.
4. Sorpreses a la foscor: els pares posen un petit regalet dins l’habitació i li diuen on és; per exemple que és a sobre el llit. Ell ha d’entrar sense encendre el llum, agafar-lo i obrir-lo fora de l’habitació. Es fa vàries vegades i indica sempre on està col·locat, posant-lo cada vegada en un lloc menys accessible.
5. L’amagada: un dels pares s’amaga al dormitori del fill amb llum apagada. El nen entra i el busca en la foscor. A continuació s’inverteixen els rols. Al principi es deixa atrapar de seguida, inclús se l’ajuda facilitant pistes vocals (“estic aquí...”). De la mateixa manera, troba immediatament el nen en les primeres ocasions i posteriorment triga més en trobar-lo.
Bibliografia: Francisco Xavier Méndez. Miedos y temores en la infància. Ayudar a los ninos a superarlos. Editorial Pirámide.
