De vegades, ens resulta difícil aconseguir que els nostres fills respectin una sèrie de normes a casa perquè o bé som massa exigents o bé som massa permissius. Hi ha alguns consells que podem tenir en compte a l'hora d'establir normes:
Les normes han de ser poques, clares, ben definides i repetides. En alguns casos, pot ser necessari posar algunes de les normes en un lloc visible com a recordatori.
Simplifiqueu les regles de la casa. Expliqueu cadascuna i anoteu-ho en una llista. Apunteu el que els passarà quan les regles es compleixin i quan es trenquin.
Les normes han de ser avisades per endavant. El nen ha de ser conscient de les conseqüències que pot portar-li la seva conducta.
Elogiar si obeeix les normes. És important reforçar positivament l'acte d'obeir o l'aproximació al que se li demana.
Evitar donar diverses ordres alhora. Per a un nen és difícil recordar diverses indicacions a la vegada. Demaneu que faci les coses pas a pas, donant-li les indicacions d'una en una, a mesura que vagi finalitzant cada tasca. Primer, apaga la televisió, segon ves a la teva habitació a agafar el material, etc.
S'aplicarà la norma un cop que estem segurs que el nen atén i l'entén.Parli mirant als ulls. Digueu-li amb veu clara i calmada el que desitja, amb frases senzilles i curtes. Demaneu que repeteixi en veu alta el que ha de fer, només així s'ha d'assegurar que l'ha escoltat mentre parlava i que l'ha entès bé.
En el cas que no obeeixi, li donarem un breu període en el que tingui l'opció de corregir-se. Per exemple, et vaig dir que havies d'ordenar la teva habitació i no ho has fet, si en 15 minuts no està ordenada, no veuràs el teu programa preferit.
La conseqüència per no complir la norma ha de ser aplicada, si és possible, en un breu espai de temps després de la mala conducta i sistemàticament. S'anunciarà de forma breu, sense entrar en discussions. Sense sermons ni crits. Se li haurà d'explicar breu i calmadamente al nen el perquè d'aquest càstig.
És important a l'hora d'establir normes, tenir en compte, que hem d'adaptar a les possibilitats del nen. No hem demanar-li coses que són impossibles, com que estiguin sempre quiets i atents.
Bibliografia:
López Villalobos, JA, Andrés de Pla, JM i Alberola López, S. (2008). (2008). Trastorno por déficit de atención con hiperactividad: orientaciones psicoeducativas para los padres. Revista Pediatría de Atención Primaria, 10 (39), 513-531.
No hay comentarios:
Publicar un comentario