jueves, 28 de octubre de 2010

Baixa tolerància a la frustració



Característiques del nen inflexible-explosiu

- Dificultat per controlar les emocions.
- Molt baix llindar de frustració.
- Molt baixa tolerància a la frustració.
- Baixa capacitat de flexibilitat i adaptabilitat.
- Tendència a pensar de forma molt radical: només blanc o negre.
- Persistència de la inflexibilitat i mala resposta a la frustració malgrat un alt nivell de motivació.
- Episodis explosius per motius trivials.

El punt de vista del nen amb baixa tolerància a la frustració

És important entendre que per a un nen amb baixa tolerància a la frustració és difícil respondre correctament a les demandes que li fem els adults. Si ell pogués ens explicaria com funciona la seva ment més o menys d'aquesta forma: “Mireu, papa i mama, jo tinc aquest petit problema. Constantment m'esteu demanant que passi de A a B i jo no sóc molt bo en això. Quan em demaneu aquests canvis, començo a sentir-me frustrat. I quan començo a estar frustrat, em costa pensar amb claredat i llavors encara estic més frustrat. Llavors us torneu bojos. Jo començo a fer i dir coses que no m'agradaria fer o dir. Vosaltres us enfadeu i em castigueu, i això em fa explotar. Després, quan tot ha passat, començo a pensar amb claredat i us demano perdó. Sé que això no us agrada, però per a mi tampoc és divertit”.

Intervenció

Identificar la font del problema:

Està el nen massa cansat?
Té el nen un horari massa replet?
És el nen perfeccionista?
Pot el nen identificar la seva frustració?
Estem exigint-li massa?
Té el nen oportunitats per a l'èxit?
Aprendre noves reaccions a la frustració. Hem d'ensenyar als nens formes positives de fer front a aquests sentiments, per a això, podem utilitzar diferents estratègies:

Ensenyar tècniques de relaxació.

- Tots ens afrontem a les coses d'una forma més positiva si estem relaxats. Hem d'ensenyar als petits a elevar la seva tolerància a la frustració amb la relaxació del cos.

- Ensenyar a identificar el sentiment de frustració quan aparegui. Per exemple, “Estàs enrabiat perquè no has fet bé aquesta resta. Intenta-ho amb una altra, pren-te més temps”.

- Ensenyar al nen quan ha de demanar ajuda. A alguns nens els costa demanar ajuda, mentre que uns altres la demanen constantment i immediatament. Hem d'ensenyar al nen a intentar trobar la solució primer. Se li dirà: “prova-ho una altra vegada”. Si el nen no sap el que ha de fer, i ho intenta, podria ja demanar ajuda. Quan el nen se sent frustrat en alguna tasca, hem d'intentar ensenyar-li a evitar la frustració: “què podries fer en lloc d'enfadar-te o abandonar-ho?”.

- Representació de papers. Es pot jugar amb el nen a interpretar una situació frustrant. Per exemple, el nen ha de fer els deures, però vol anar-se al parc. Primer el nen interpretarà la frustració i després l'oposat. Es pot animar al nen perquè parli amb si mateix de forma positiva i que busqui una manera de resoldre el problema.
Reforçar les accions apropiades per part del nen. És important elogiar-ho quan retardi la seva resposta habitual d'ira davant la frustració, i quan utilitzi una estratègia apropiada.

- Modificar la tasca. Ensenyar al nen una forma alternativa d'aconseguir l'objectiu. Quan sigui possible, es dividirà una tasca en petites parts que puguin dur-se a terme una a una.

Bibliografia:

García Castro, J.L. (s.f.). Nens amb baixa tolerància a la frustració. Obtingut el 22 d'octubre de 2010, d'http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/9/usr/lujose/modific8.htm

*Rigau-Lladregota, I., García-*Nonell, C. i Artigas-Pallarés, J. (2006). Tractament del trastorn d'oposició desafiadora. Revista de Neurologia, 42 (*Supl 2), S83-S88. Obtingut el 22 d'octubre de 2010, d'http://www.psicodiagnosis.es/downloads/tod.pdf

*Permalink: http://medicablogs.diariomedico.com/reflepsiones/2010/10/27/ninos-con-baja-tolerancia-a-la-frustracion/

Autora: Beatriz Sarrión Soro

Fotografia: *Flickr

No hay comentarios:

Publicar un comentario