Les baralles entre infants

Les persones ho hem d’aprendre tot, i un dels aprenentatges més complexos és el de les relacions interpersonals i la convivència. Com en la majoria els aprenentatges la criatura actua per assaig-error: Va consolidant les accions que li serveixen, i desestimant les que li són inútils. Moltes baralles parteixen d’un desig en lícit, aconseguir una joguina, un objecte… per jugar. El nen actua per aconseguir-ho posant en joc les estratègies qe té i que li són eficaces (la mossegada, l’empenta, el plor...). La conducta pot ser agressiva perquè fa mal, però la intenció és obtenir la joguina, no fer mal. La intervenció educativa, per tant, hauria de tenir els següents objectius: entendre la raó de la conducta, fer veure el mal que ha provocat posar a l’abast del nen altres estratègies per obtenir el que desitja, mostrar-li la satisfacció de compartir...

Davant d’una baralla “moralitzem” o “desmoralitzem” (Això no és fa, ets lleig; això només ho fan els nens dolents; ja hi tornem a ser, sempre fas... mai no fas..) o “eduquem”?

Els adults tenim tendència a interpretar les baralles de les criatures com a símptomes d’agressivitat o d’egoisme i això ens provoca fàcilment emocions i reaccions negatives (ràbia,enuig frustració, agressivitat...) que ens porten a intervenir de forma inadequada(culpant, sancionant, cridant, insultant?...). Sovint, però, les baralles en aquestes edats o són altra cosa que tempteigs en l’aprenentatge de la relació i la convivència.

Ens ajudaria a reaccionar millor pensar que les baralles són “errors” propis de l’aprenentatge de la relació amb els altres?

Les conductes agressives no fan mal només a que les pateix sinó també a qui les fa. Sovint els nens que agredeixen no ho voldrien fer pas, però no saben o no poden contenir els seus impulsos interns, o no troben maneres de fer alternatives per canalitzar-los. Cal ajudar a reconèixer les emocions i a conviure amb elles, sense que facin, ni els facin mal.

Ajudem els nens a entendre’s sense culpabilitzar-los? Els ajudem a trobar altres maneres de fer més saludables i satisfactòries?

Els sentiments i les emocions són el que són; tots són propis dels humans. El que cal és que aquests sentiments i emocions no desemboquin en conductes agressives. Cal aprendre a conviure amb els sentiments i emocions. Per tant, no es tracta tant de no sentir el que sento, sinó de què faig quan estic enfadat, quan sento frustració, ràbia, gelosia...

Tenim tendència a reprimir i culpabilitzar les criatures dels sentiments negatius o els acceptem i intentem canalitzar-los de manera que no perjudiquin ni a un mateix ni als altres?

Les actuacions de conflicte són situacions d’aprenentatge, oportunitats de millora. Si ens les prenem d’aquesta manera, podrem deixar de viure-les insatisfactòriament i amb un estat emocional més favorable per superar el repte que sempre representa afrontar-les.