miércoles, 8 de diciembre de 2010

El dol infantil


Breus consells a tenir en compte davant d'una mort propera:

La mort d'una persona propera i volguda, és un esdeveniment dolorós difícil d'acceptar.
El dol davant la pèrdua és una necessitat psicològica. Treballar amb la pena, enfrontar-se als sentiments de coratge i desesperança, i adaptar-se a la pèrdua emocional i intel·lectualment, ajuda a la persona a reprendre el control de la seva vida i sobreposar-se.

En el cas dels nens, el procés de dol requereix una especial atenció. Moltes vegades per intentar protegir-los del fet dolorós se'ls aparta de la situació. No obstant això el nen requereix que el fet de la mort li sigui explicat oberta i clarament, sempre amb un llenguatge adequat i comprensible.

Explicar-li al nen el succeït el més aviat possible és el més recomanable, doncs el nen percep que els adults estan tristos i necessita saber el perquè d'aquest dolor. Sigui quina sigui la causa de la mort, cal explicar-la-hi al nen i en el cas que la mort sigui fruit d'una malaltia, tenir especial atenció a fer-li veure que les persones només moren quan estan “molt, molt, molt malaltes”, ja que el nen podria agafar por a morir per qualsevol malaltia sense importància.

Això és fonamental per adquirir una relació de normalitat davant les malalties. Cal explicar-los clarament que totes les persones moren, que forma part del procés vital. Els nens, potser per la influència de sèries i dibuixos animats on veuen com un personatge mor i torna a la vida d'una forma natural, veuen la mort com un procés reversible. Per aquesta raó, poden pensar que el mort es pot tornar a despertar en qualsevol moment i tornar a portar una vida normal.

Per això el llenguatge usat amb ells ha de ser directe i clar. Dir-los “el papa se n'ha anat”, “ha desaparegut”, “l'hem perdut” o “ha marxat de viatge” pot portar a interpretacions errònies per part del nen. Per això és millor no evitar dir-los “el papa ha mort”, explicant-los en què consisteix la mort.

Es poden fer servir exemples de la vida quotidiana en què la mort està present, com la mort d'animals de companyia. S'ha d'observar el comportament dels nens després de la pèrdua, ja que encara no són capaços de verbalizar els seus sentiments. Els nens poden tenir reaccions de ràbia i empipament, sentir-se confusos i negar el succeït, conductes de regressió o que indiquin inseguretat (com xupar-se el dit, mullar el llit…), realitzar conductes d'imitació i una por exagerada a la mort del pare o mare supervivent.

És bo permetre que el nen participi de les cerimònies (religioses o no) que es produeixin, sempre que es prevegi que no es produirà un esquinçament excessivament dramàtic o pèrdua de control per part de l'adult. L'adult ha d'intentar manifestar el seu dolor obertament però d'una forma tranquil·la davant el nen. Això l'ajudarà a comprendre què és la mort i a iniciar millor el procés de dol.


Permalink: http://medicablogs.diariomedico.com/reflepsiones/2010/11/29/duelo-infantil/Autor: Alfredo Soler Jiménez

3 comentarios:

  1. molt be! estem a una classe de greu superior de integracio social, hi estem treballant sobre el dol, i aquest article ens ha semblat intressant!

    ResponderEliminar
  2. M'alegra molt que us estigui sent útil. Gràcies pel teu comentari,

    Núria

    ResponderEliminar
  3. Aquest conte pot ser d'utilitat: http://joseluisregojo.blogspot.com.es/2013/01/en-max-i-la-seva-ombra.html

    ResponderEliminar