Els cervells dels joves són més vulnerables que els dels adults als efectes nocius de l'alcohol i les drogues, que poden afectar el desenvolupament de les seves capacitats plenes, van recordar avui experts en un congrés mèdic a Califòrnia.
La doctora Frances Jensen, del Children's Hospital de Boston (Massachusetts), va advertir al congrés Neuroscience 2010, que se celebra en la localitat californiana de Sant Diego, que els efectes de les drogues són més duradors en un cervell jove.
"El desenvolupament del cervell transpira constantment, fins i tot en els adolescents, i si li administres una droga, pots canviar la seva trajectòria", va assegurar Jensen, segons informa en el seu web la cadena CNN.
La doctora va subratllar que el cànnabis, per exemple, pot romandre en el sistema nerviós d'un adolescent durant dies, i afectar els centres de l'aprenentatge i la memòria.
Això es degut, segons va explicar, al fet que un cervell adolescent té més receptors als quals la droga pot aferrar-se que en un adult.
Respecte als efectes a llarg termini, Jensen es va remetre a un estudi liderat per Staci Ann Gruber de l'Escola Mèdica d'Harvard i presentat també al congrés, que indica que la marihuana pot reduir permanentment el quocient intel·lectual dels joves que ho consumeixen de forma regular.
Els subjectes d'aquest estudi que van començar a consumir la droga abans dels 16 anys van obtenir les puntuacions més baixes del grup en un test de flexibilitat cognitiva, que avalua la capacitat de canviar la resposta a una pregunta en funció del context de la situació.
Segons Jensen, a més, les ressonàncies magnètiques funcionals dels cervells de fumadors de cànnabis mostren que les seves àrees d'inhibició frontal i prefrontal estan afectades.
Un segon estudi, presentat al congrés per Michela Marinelli de la Universitat Mèdica Rosalind Franklin, aprofundeix en la idea, cada vegada més comuna en la literatura científica recent, que l'addicció és una forma més d'aprenentatge per al subjecte.
L'equip de Marinelli va mostrar com les rates en la seva etapa adolescent treballaven més intensament per rebre cocaïna com recompensa que les adultes, i consumien més.
"El cervell adolescent aprèn molt més fàcilment, però per desgràcia pot convertir-se en addicte molt més ràpid i fortament, i durant més temps", va comentar Jensen.
Els efectes de l'alcohol van ser, per la seva banda, el centre d'un estudi de la Universitat de Loyola a Chicago, segons el qual aquesta substància pot pertorbar les connexions del cervell relacionades amb la producció d'hormones de l'estrès.
Aquest trastorn pot perjudicar la capacitat d'una persona per manejar l'estrès, la qual cosa podria, més endavant, provocar-li ansietat o depressió.
Les conclusions d'aquest últim estudi, realitzat sobre rates, no permeten, no obstant això, establir una extrapolació definitiva als humans.
La doctora Frances Jensen, del Children's Hospital de Boston (Massachusetts), va advertir al congrés Neuroscience 2010, que se celebra en la localitat californiana de Sant Diego, que els efectes de les drogues són més duradors en un cervell jove.
"El desenvolupament del cervell transpira constantment, fins i tot en els adolescents, i si li administres una droga, pots canviar la seva trajectòria", va assegurar Jensen, segons informa en el seu web la cadena CNN.
La doctora va subratllar que el cànnabis, per exemple, pot romandre en el sistema nerviós d'un adolescent durant dies, i afectar els centres de l'aprenentatge i la memòria.
Això es degut, segons va explicar, al fet que un cervell adolescent té més receptors als quals la droga pot aferrar-se que en un adult.
Respecte als efectes a llarg termini, Jensen es va remetre a un estudi liderat per Staci Ann Gruber de l'Escola Mèdica d'Harvard i presentat també al congrés, que indica que la marihuana pot reduir permanentment el quocient intel·lectual dels joves que ho consumeixen de forma regular.
Els subjectes d'aquest estudi que van començar a consumir la droga abans dels 16 anys van obtenir les puntuacions més baixes del grup en un test de flexibilitat cognitiva, que avalua la capacitat de canviar la resposta a una pregunta en funció del context de la situació.
Segons Jensen, a més, les ressonàncies magnètiques funcionals dels cervells de fumadors de cànnabis mostren que les seves àrees d'inhibició frontal i prefrontal estan afectades.
Un segon estudi, presentat al congrés per Michela Marinelli de la Universitat Mèdica Rosalind Franklin, aprofundeix en la idea, cada vegada més comuna en la literatura científica recent, que l'addicció és una forma més d'aprenentatge per al subjecte.
L'equip de Marinelli va mostrar com les rates en la seva etapa adolescent treballaven més intensament per rebre cocaïna com recompensa que les adultes, i consumien més.
"El cervell adolescent aprèn molt més fàcilment, però per desgràcia pot convertir-se en addicte molt més ràpid i fortament, i durant més temps", va comentar Jensen.
Els efectes de l'alcohol van ser, per la seva banda, el centre d'un estudi de la Universitat de Loyola a Chicago, segons el qual aquesta substància pot pertorbar les connexions del cervell relacionades amb la producció d'hormones de l'estrès.
Aquest trastorn pot perjudicar la capacitat d'una persona per manejar l'estrès, la qual cosa podria, més endavant, provocar-li ansietat o depressió.
Les conclusions d'aquest últim estudi, realitzat sobre rates, no permeten, no obstant això, establir una extrapolació definitiva als humans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario