Vídeo per ajudar a sensibilitzar a la comunitat educativa sobre el síndrome d'Asperger a l'adolescència
Barreras de cristal (DivX) por ASPERGA
viernes, 29 de abril de 2011
miércoles, 27 de abril de 2011
Què ens demanaria un nen autista?
Molt interessant aquesta entrada que ens ofereix el bloc "Discapacidad y salud" que mostra què s'ha de tenir en compte quan vivim amb un nen autista.
Efectes a llarg plaç del consum de cannabis
Documental de la BBC sobre les últimes investigacions científiques sobre els efectes del cannabis en la ment humana.
lunes, 18 de abril de 2011
La dislèxia
Al bloc "la carpeta de Olga" trobem informació interessant que ofereix l'associació catalana de la dislèxia.
miércoles, 13 de abril de 2011
SENTIR I PENSAR. Solució de conflictes
El conflicte és un component més de la vida real, que desenvolupa un paper important en l'educació. Una solució de conflictes positiva resol els problemes amb un benefici per a cadascuna de les parts implicades i té en compte les necessitats de les dues parts.
En aquest programa hi podem trobar un punt de partida on s'expliquen les dinàmiques que es treballaran, fitxes imprimibles i un conte:
Punt de partida:
Fitxes imprimibles:
Conte:
domingo, 10 de abril de 2011
SENTIR I PENSAR. Habilitats socials a educació infantil
Les habilitats socials són un seguit de conductes i gestos adequats que permeten que la persona es relacioni positivament amb els altres. Inclou aprenentatges com ara saludar, presentar-se, agrair, demanar permís o inicialr una conversa. En aquest programa hi podem trobar un punt de partida on s'expliquen les dinàmiques que es treballaran, un conte i fitxes imprimibles.
Ho trobarem clicant al títol, al bloc de psicopedagogia de l'escorial.
viernes, 8 de abril de 2011
Trastorn específic del llenguatge (TEL)
miércoles, 6 de abril de 2011
Orientacions per millorar l'atenció
Els nens que mostren dificultats especials en el control dels impulsos i en l'atenció són identificats amb el terme trastorn per dèficit d'atenció (TDA). Són fàcilment identificables pel seu comportament, ja que, sol ser pertorbador per a les persones que l’ envolten. Per exemple, és un alumnat que necessita canviar constantment d'activitat, li costa esperar el seu torn en activitats col·lectives, mantenir-se assegut i acabar les coses que comença.
Quan parlem d'atenció ens referim a la capacitat per seleccionar, entre tots els estímuls que ens envolten, aquells que són rellevants segons els nostres objectius. Aquesta capacitat de selecció requereix que, al mateix temps, siguem capaços d'inhibir una resposta als estímuls que no són rellevants. L'atenció és per tant la capacitat que permet a un individu concentrar-se en l'execució d'una activitat dirigida a aconseguir un objectiu.
Quan un alumne presenta un nivell baix d'atenció-concentració pot ser diferents causes:
- Absència de respostes adequades als estímuls que el nen rep, bé perquè existeixen estímuls pertorbadors o bé perquè els estímuls que li arriben són irrellevants.
- Falta de motivació cap a l'activitat que implica l'atenció.
- Alteracions a la zona cerebral en la qual s'insereix l'atenció (hipocamp i nuclèol caudat).
Considerant les dues primeres, perquè es produeixi un nivell d'atenció adequat és necessari que es donin una sèrie de condicions: descans, oxigenació, estimulació i eliminació dels estímuls irrellevants.
Orientacions:
- Habituar a l'alumne a la realització d'exercicis de respiració abans d'executar una activitat que exigeixi un nivell elevat d'atenció.
- Intercalar breus descansos en aquelles activitats que exigeixin molta concentració.
- Eliminar els estímuls que són irrellevants respecte a la tasca que s'executa.- Realitzar breus exercicis de concentració abans d'abordar la tasca o iniciar la sessió d'estudi (localitzar lletres i nombres, prosseguir una sèrie, descriure un objecte, etc).
- Les sessions de treball escolar ordinari hauran d'adequar-se al nivell d'atenció que té l'alumne. La qual cosa no implica treballar menys, es pot realitzar una nova sessió a continuació d'un descans, serà molt més productiva.
Alguns exercicis d'atenció-concentració poden ser:
- exercicis de discriminació visual.- raonament verbal.- raonament lògic.- completar frases.- sinònims-antònims.
- ordenació de conceptes.
- seguir sèries.
- problemes
- endevinalles.
- localitzar característiques.
- agrupar en funció d'alguna característica.
- lotos.
- jocs de memòria: observació d'objectes o làmines durant uns minuts i després enumerar almenys cinc.
- joc del rellotge.
Atenció simultània a més d'un estímul:
- sopa de lletres
- davant diferents sons realitzarà moviments diferents, presentant els sons a l'atzar.
- amb els ulls tancats, reconeix en una conversa a dues de les persones que estan parlant.
- executar una sèrie d’ almenys 4 accions enunciades prèviament.
martes, 5 de abril de 2011
Inapetència. El nen que no vol menjar
Per què no menja un nen? Un nen petit no sap convèncer amb les seves paraules quan vol la nostra atenció. Una bona forma de captar el nostre interès pot ser no menjar. Entre els 2 i els 6 anys la majoria dels nens passen per més d'un episodi d'inapetència que es sol resoldre de forma espontània sense originar cap problema.
Un nen sa al qual se li ofereix regularment un menjar adequat, no s'alimenta malament, encara que prengui molt poca quantitat i fins i tot algun dia gairebé no mengi res. Com saber si menja prou? Es pot apuntar el que menja durant una setmana. El mateix sistema es pot emprar quan vulguem ampliar la varietat de la seva dieta. Se li ha d'oferir una dieta variada icompleta, i segons les edats, les racions seran de més o menys quantitat.
Què fer davant la inapetència?
Si no menja, no serveix de molt insistir o castigar, és millor adoptar una actitud més neutra, traient-li importància al fet de no menjar. De la mateixa manera, tampoc no se l’ha de premiar quan menja, ja que li faríem entendre que ens fa un favor.
Com ajudar a menjar millor?
Proposeu un menú escrit per tota la setmana. Aquest menú, si el nen té més de dos anys, serà el mateix que la resta de la família. El fet d’escriure-ho evitarà que es facin canvis per adaptar-se més als seus gustos, en el cas que no vulgui menjar-se'l. Menjar sempre en el mateix lloc. Els nens se senten millor si es respecten les seves rutines. Evitar distraccions. La televisió no ha de ser el seu company habitual en el menjar. Si durant aquest moment proliferen els jocs, contes o disfresses, tendirà a allargar-se perquè duri més la "funció". Nosaltres mateixos l’ estarem allunyant de l'objectiu, que és menjar.
Limitar el temps. Els nens petits no solen tenir bones referències del temps que necessiten per fer alguna cosa. Per ajudar-los es pot posar un rellotge amb alarma o un cronòmetre de cuina, dels que s'empren per controlar el temps de cocció dels aliments. Un nen sol menjar en uns 30 minuts. No és bo que un àpat l’allargui més de 45 minuts.
No oferir plat alternatiu si no vol menjar. Si no ho vol, no passa res. Es queda sense menjar i no se li dóna un altre plat diferent, però sense drames ni càstigs. A un nen sa no li passa res si no li insistim, ni el renyem per no menjar.