miércoles, 22 de diciembre de 2010

La ferida de l'intimitat


Un dels projectes més importants de la vida d'una persona és el compromís que assumeix davant d'una altra persona com a parella. Un compromís que porta en si mateix un projecte de dos, un projecte comú que es pot resumir en experimentar una vida compartida.
Aquest projecte es basa en l'esperança de "reciprocitat", en donar i rebre en un flux continu, en la suma constant de petits i grans "donar i rebre". Aquesta premissa, si està basada en què cada membre de la parella es troba nodrit interna i emocionalment, amb el sentit de la responsabilitat sobre si mateix, sobre els seus propis límits, sabent què és el que pot donar i rebre i què és el que honestament necessita quan demana, és una premissa que arriba a complir-se.

Però ... què és el que succeeix en realitat? Vivim en un moment en el qual hi ha una plaga de "Fam Emocional". Demanem que les nostres mancances i buits els ompli una altra persona, la parella. Sentim que com més donem més se'ns demana.

Per tant, la parella i el compromís es converteixen en un pou sense fons, una presó en la qual l'acte de compartir es transforma en una exigència moral. Hi ha la tendència a pensar que totes les necessitats han de ser satisfetes dins del vincle de la parella. En aquesta hipòtesi, la parella no té un altre destí més que trencar o ser experimentada com una tremenda presó o tortura que en comptes de fer-nos créixer ens converteix en tirans.

Aquí entra en escena una de les lluites més prolífiques en els nostres temps: la lluita de poder dins de la parella. L'espai de parella es converteix en una lluita per obtenir la satisfacció de les pròpies necessitats, fent prevaler la pròpia necessitat davant la de l'altre. És aquí on ambdós perden.

Què és un matrimoni o parella conflictiva en el qual dos nens ja crescuts intenten convertir l'altre en pare que els aporti una mica més del que han tingut en realitat?.La lluita de poder és la lluita per la supervivència. No podem viure sense amor, sense una mirada que ens recordi qui som.

Aquestes angoixes, encara presents, tenen el seu origen en situacions antigues de la nostra infància. Pensar que la parella és la que ens rescata d'aquesta angoixa és posicionar-la en un lloc que no li correspon, un lloc que per més que es cura a ocupar, per més demostracions que faci per habitar, mai ho aconseguirà. No és l'altre qui ens treu la nostra angoixa, que sana la nostra ferida amorosa. En tot cas pot acompanyar-nos en el nostre procés de restaurar aquesta falta original d'una mirada amorosa. Pot conèixer el dolor i respectar com un company / a, no com a pare o mare.

En fixar-nos en la idea de "escassetat de l'amor" (com hem de rebre "el que hi ha", si estem jutjant-ho? Com anem a donar amor?) Aquesta manca d'amor que se sent externa és en realitat interna. És una falta d'amor amb un mateix. Deixar-nos mirar amb amor, reconèixer la forma que l'Altre té d'estimar-nos, ens porta a reconèixer la nostra pròpia capacitat d'estimar.

Mentre la responsabilitat de la ferida amorosa que cada integrant de la parella tingui es bolqui fora la parella és un camp de la batalla per la supervivència. La intimitat es converteix en una dictadura, i tendeix a trencar pel pes que se li assigna. La intimitat, on podem créixer com a persones, es veu apallissada, violada.

Moltes vegades no ens sentim estimats perquè no sabem reconèixer la forma d'expressar l'amor de l'Altre. Demanem expressions adolescents i romàntiques de l'amor, amb incondicionalitat. De vegades un límit es tradueix com a abandonament quan en realitat no ho és. Per exemple, quan un diu: "avui no puc escoltar" es tradueix com: "no em vol, o no sóc important per a ell o ella. M'abandona ". En realitat pot ser que no hi hagi abandó. Simplement s'expressa un límit.

La incondicionalitat és un altre dels paràmetres de cinema romàntic que solem exigir. Les mostres i exigències d'incondicionalitat són perilloses perquè ens fan trencar els nostres propis límits, i és a través d'ells que ens protegim i cuidem. Per exemple, una comanda d'incondicionalitat i mostra d'amor pot ser: "Mentre estic enfadat i expressant la meva ràbia i violència has d'estar amb mi ".

La condició necessària per estar en una parella sana és sempre arribar a respectar en la nostra integritat. "L'exigència de l'amor perfecte no és capaç d'estendre generositat a l'altre ni a un mateix".Restablir un contacte íntim amb un mateix, reconèixer la ferida interna d'amor sense tirar culpes fora, possibilitarà el pas de la lluita de poder al reconeixement de l'Altre, de Nosaltres i l'Amor Si veiem la ferida real podem sanar. Si la obviem, l'evitem.

Font:Psicoteràpia gestalt

martes, 21 de diciembre de 2010

Identificació d'emocions


Identificació d'emocions a partir de situacions

miércoles, 15 de diciembre de 2010

Programa d'habilitats d'interacció social i comunicació


Programa destinat a nens amb TGD per desenvolupar les habilitats bàsiques d'interacció social i de comunicació. Es treballa l'atenció cap els altres i la imitació.

Explicació sobre el síndrome d'Asperger

martes, 14 de diciembre de 2010

Orientació temporal


Joc educatiu per treballar les seqüències temporals de la vida diària. Es pot treballar també el calendari i dies de la setmana.

Relacions visoespacials


Activitats d'orientació espacial:

miércoles, 8 de diciembre de 2010

Autisme infantil


Característiques i indicadors d'autisme (fins a 3 anys). Atenció primarenca i programes d'intervenció en el trastorn de l'espectre autista.

Programa d'atenció primarenca per a TEA


Document en el que es treballen habilitats socials, comunicatives...

El dol infantil


Breus consells a tenir en compte davant d'una mort propera:

La mort d'una persona propera i volguda, és un esdeveniment dolorós difícil d'acceptar.
El dol davant la pèrdua és una necessitat psicològica. Treballar amb la pena, enfrontar-se als sentiments de coratge i desesperança, i adaptar-se a la pèrdua emocional i intel·lectualment, ajuda a la persona a reprendre el control de la seva vida i sobreposar-se.

En el cas dels nens, el procés de dol requereix una especial atenció. Moltes vegades per intentar protegir-los del fet dolorós se'ls aparta de la situació. No obstant això el nen requereix que el fet de la mort li sigui explicat oberta i clarament, sempre amb un llenguatge adequat i comprensible.

Explicar-li al nen el succeït el més aviat possible és el més recomanable, doncs el nen percep que els adults estan tristos i necessita saber el perquè d'aquest dolor. Sigui quina sigui la causa de la mort, cal explicar-la-hi al nen i en el cas que la mort sigui fruit d'una malaltia, tenir especial atenció a fer-li veure que les persones només moren quan estan “molt, molt, molt malaltes”, ja que el nen podria agafar por a morir per qualsevol malaltia sense importància.

Això és fonamental per adquirir una relació de normalitat davant les malalties. Cal explicar-los clarament que totes les persones moren, que forma part del procés vital. Els nens, potser per la influència de sèries i dibuixos animats on veuen com un personatge mor i torna a la vida d'una forma natural, veuen la mort com un procés reversible. Per aquesta raó, poden pensar que el mort es pot tornar a despertar en qualsevol moment i tornar a portar una vida normal.

Per això el llenguatge usat amb ells ha de ser directe i clar. Dir-los “el papa se n'ha anat”, “ha desaparegut”, “l'hem perdut” o “ha marxat de viatge” pot portar a interpretacions errònies per part del nen. Per això és millor no evitar dir-los “el papa ha mort”, explicant-los en què consisteix la mort.

Es poden fer servir exemples de la vida quotidiana en què la mort està present, com la mort d'animals de companyia. S'ha d'observar el comportament dels nens després de la pèrdua, ja que encara no són capaços de verbalizar els seus sentiments. Els nens poden tenir reaccions de ràbia i empipament, sentir-se confusos i negar el succeït, conductes de regressió o que indiquin inseguretat (com xupar-se el dit, mullar el llit…), realitzar conductes d'imitació i una por exagerada a la mort del pare o mare supervivent.

És bo permetre que el nen participi de les cerimònies (religioses o no) que es produeixin, sempre que es prevegi que no es produirà un esquinçament excessivament dramàtic o pèrdua de control per part de l'adult. L'adult ha d'intentar manifestar el seu dolor obertament però d'una forma tranquil·la davant el nen. Això l'ajudarà a comprendre què és la mort i a iniciar millor el procés de dol.


Permalink: http://medicablogs.diariomedico.com/reflepsiones/2010/11/29/duelo-infantil/Autor: Alfredo Soler Jiménez

Jocs de descàrrega


Jocs que es poden realitar en família per passar una estona agradable i de complicitat amb els fills. Poden ajudar a descarregar tensions en moments difícils pels fills com poden ser gelosies, etc

lunes, 6 de diciembre de 2010

Quadern d'educació en sentiments


Reconèixer sentiments en nosaltres mateixos i en els altres.
  • tristesa
  • por
  • culpa
  • enfado o ira
  • alegria

Idioma: castellà

Guia ansietat i agorafòbia


Claus per eliminar les crisis d'ansietat

Ansietat social per Nadal


Les festes són motiu d'alegria per a la majoria. Però per a uns altres, una amenaça que augmenta a mesura que s'aproximen…

Com és sabut, el cap d'any comporta moltes situacions socials difícils d'evitar per els qui sofreixen ansietat social o l'estar sols en vacances. El principal problema que han d'enfrontar són els esdeveniments socials i familiars que es presenten en aquesta època de l'any.

Tant a les festes socials relacionades amb l'àmbit laboral, les formals com a casaments, o fins a les tradicionals celebracions familiars de Nadal i Any Nou, l'Ansietat Social pot potenciar-se en aquelles persones proclius a contreure-la.

En els últims anys s'ha registrat un considerable augment de pacients que pateixen aquests trastorns i que és comú que al cap d'any tendeixin a intensificar-se.

Segons la Llicenciada Gabriela Martínez Castro, directora del Centre Especialitzat en Trastorns d'Ansietat (CEETA), “les persones en les quals es presenta aquest quadre, sofreixen per anticipat aquestes trobades pensant en la festa des de molts mesos abans; es pregunten qui hi anirà, on i amb qui m'asseuran, de quin tema es parlarà, quin tipus d'il·luminació hi haurà; entre moltes altres qüestions".

A més, aquest tipus de malalts "necessiten tenir extrem control sobre les situacions socials, ja que temen fer el ridícul, ser rebutjats, avorrits, poc atractius, o quedar en un incòmode silenci, al qual no saben com fer front. El pitjor, temen que tots els seus símptomes s'evidenciïn, i quedin exposats fent-los quedar més en ridícul encara”.

Si a tot això se suma el cansament i l'estrès acumulats durant l'any i moments difícils que hagin hagut d'afrontar, menys força i valor tindran per fer front a aquest quadre. En els casos més greus aquest estrès de finalització d'any, dispara crisi de pànic i ansietat generalitzada, és a dir, preocupació excessiva i alts nivells d'ansietat en l'individu. En pacients amb trastorns d'aquest tipus, la preocupació és molt difícil de controlar i de vegades els genera alguns símptomes físics.

La situació més característica és voler escapar de les trobades mitjançant excuses, o intenten proveir-se d'acompanyants que els ajudin a passar l'enutjós moment.“Molts solen medicar-se amb la finalitat d'atenuar els nervis i l'ansietat anticipatòria, amb ansiolítics, o bé amb alcohol, la qual cosa, comença sent un principi de solució, però acaba sent una complicació, ja que es pot anar produint una addicció a aquesta substància”.

Propensió a l'ansietat social: Les persones propenses a sofrir ansietat social són aquelles que posseeixen una herència biològica, de familiars de primer grau, pare o mare, ansiosos. També influeix l'ambient sociocultural on ha crescut l'individu, és a dir, cuidadors ansiosos, tímids, reticents a les relacions socials, temorosos o sobreprotectors. Finalment el fet desencadenant, que consisteix a haver-hi patit una situació social desagradable en la qual hagi sofert el ridícul o hagi presenciat el ridícul per altres éssers propers.

“Els símptomes més freqüents amb la ruborizació, tremolors, sudoració, taquicàrdia, agitació respiratòria, desitjos intensos d'escapar de la situació social, i fins a, en els casos més greus, atacs de pànic. Si tots aquests símptomes o sensacions es presenten, significa que estem davant la presència d'un quadre d'ansietat social”, explica la Llic. Martínez Castro.

Alguns Exercicis per Eliminar l'Estrès:

Visualitzacions

El propòsit de la visualització és aclarir els pensaments per dominar l'ansietat, tensió i estrès mental. La visualització és útil per baixar els nivells d'estrès, por i ansietat produït pels pensaments.

És important realitzar la visualització en un lloc tranquil, on no hi hagi distraccions o pertorbacions de cap tipus, a mesura que més ho practiquis percebràs millors resultats.

Per practicar l'exercici de visualització, intenta utilitzar tots els teus sentits, juga amb la teva intuïció i creativitat, afegeix-li elements, crea la teva pròpia tècnica de visualització.

Amb la visualització pots alliberar la teva ment, enviant missatges al teu cervell. Has d'aprendre la tècnica correcta per realitzar les afirmacions que bàsicament consisteix de 3 elements:

  • S'han de realitzar en temps present: “Jo sóc” “Em trobo”
  • S'han de realitzar en temps personal “Jo”
  • Sempre han de ser positives

Font: http://www.psicologiayautoayuda.com/

sábado, 4 de diciembre de 2010

Memòria auditiva



Activitat de memòria auditiva que consisteix en escoltar la melodia de l'arbre de piquets i de l'altre arbre i decidir si és la mateixa melodia o una altra de diferent.

Què puc fer quan sento ràbia?


Què és, quin efectes té la ràbia sobre el cos, diferències amb l'enfado, com regular-la, quines estratègies podem fer servir quan sentim ràbia, etc.

Fitxa de treball:

BLOC TEMÀTIC: Regulació emocional

OBJECTIU DE LA SESSIÓ:
- Reconèixer i acceptar les emocions no agradables
- Aprendre estratègies de control d’emocions no agradables
- Compartir el sentiment de la ràbia
- Diferenciar l’enuig de la ràbia.

RECURSOS I MATERIALS: Conte Sóc un drac! Autor Philippe Goosens Editorial Baula.

FONT: Tere Abellan

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

El tutor/a farà una representació amb dos titelles o ninots on la ràbia és la protagonista. A partir de la representació els infants poden aportar idees, situacions viscudes, definir el sentiment de la ràbia, què haurien fet ells en aquella mateixa situació,etc. Es poden anar apuntar a la pissarra les conclusions i pensaments que tenen els alumnes i fer una conclusió final de la ràbia. A partir d’aquí es llegirà el conte Sóc un drac i després de fer comentaris i possibles identificacions amb el personatge del conte podem fer un recull de conclusions i estratègies a les que arribem després de parlar de la ràbia.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE:
Si tenim oportunitat es pot fer cares i postures de ràbia. Què passa en el nostre cos quan sentim ràbia? Ens posem vermell, la musculatura es tensa, etc.És important reflexionar i dir que totes les emocions són legítimes i naturals i que la ràbia és una més de les emocions que podem sentir. Ara bé, el fet de legitimar les emocions no dóna el permís per a consentir qualsevol actuació. Una persona pot sentir ràbia, perquè hi és, però cal aprendre a regular-la per tal de respectar les altres persones o coses amb qui ens enrabiem. A mida que els infants es van desenvolupant han d’anar entenent que tot el que una persona vol, el que ells volen en un moment determinat, no sempre és possible aconseguir-la. Hi ha coses que no poden ser i és bo que ho aprenguin.

Una manera de treballar les frustracions

QUÈ LI PASSA AL COS QUAN SENTO RÀBIA?

- Tristesa
- Em poso nerviós.
- Sento el cor accelerat
- El cos es posa nerviós i em bellugo molt
- El cor està enfadat.- Descontrol.

QUÈ PUC FER QUAN SENTO RÀBIA?

- Deixar passar de tres a cinc dies.
- Tocar les boletes (Globus amb arròs)
- Dir STOP i respirar 3 vegades
- Seguir les consignes penjades a la classe; Stop, respiro, com em sento i quin problema tinc.
- Fer visualitzacions- Escriure en un paper què ens passa i posar-lo dins la capsa de les emocions de la classe.
- Sortir a córrer.